Política

memòria històrica

Víctimes del franquisme demanen “empara europea” per a jutjar els seus casos

Denuncien el “model d’impunitat” que existeix a Espanya i que impedeix que s’investiguin els crims franquistes i es jutgin els seus responsables

La Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA), que agrupa víctimes del franquisme que van denunciar les seves causes a la justícia argentina, ha reclamat aquest dimecres a Brussel·les l’“empara i el suport dels demòcrates europeus” perquè els seus casos puguin judicialitzar-se a Espanya.

Durant una roda de premsa celebrada en el Parlament Europeu, l’advocat de la CEAQUA, Jacinto Lara, ha denunciat el “model d’impunitat” que, al seu judici, existeix a Espanya, ja que, segons ell, l’Estat “es nega al fet que s’enjudiciïn i s’investiguin els crims franquistes” i que es processi als seus suposats autors.

“S’està negant la possibilitat d’oferir un dret fonamental, com és el dret de la tutela judicial efectiva, reconegut per la Constitució i tots els tractats internacionals, a les persones que van sofrir violacions de drets humans durant la dictadura”, ha manifestat.

Per això, Lara ha reclamat canvis per a “revertir”, ha dit, aquesta situació, i que, al seu judici, han de passar per una reforma de l’actual llei de secrets oficials, l’aplicació de la nova norma de memòria democràtica i l’aprovació de la proposició de llei que aspira a esclarir els casos dels bebès robats durant el franquisme, i que actualment ja està en tràmit en el Congrés.

“Volem accedir als drets que ens assisteixen com a víctimes a tots els nivells: veritat, justícia i reparació. Des de fa 46 anys no tenim accés a cap d’aquests drets, i això és per la voluntat política dels governs espanyols”, ha asseverat.

Al costat de Lara, també van acudir al Parlament Europeu altres tres membres de la Coordinadora de Suport a la Querella Argentina, convidats a la Cambra pel grup de treball sobre memòria històrica, integrat, entre altres, pels eurodiputats espanyols Miguel Urbán, de l’Esquerra, i Pernardo Barrena, d’EH Bildu.

Durant la seva intervenció en la roda de premsa, Urbán va esgrimir que el cas d’Espanya és, en la seva opinió, una “anomalia europea” a l’hora d’afrontar els crims perpetrats per la seva dictadura i, en aquest sentit, va demanar a la Comissió Europea un paper més actiu.

“El toc que podria donar-li la Comissió a Espanya podria ser prou gran perquè s’iniciï una reforma que permetés enjudiciar els crims del franquisme”, ha explicat.

A més, Urbán també ha anunciat els seus plans de visitar aquest mateix dimecres, al costat de la delegació de la CEAQUA, la Casa de la Història Europea a Brussel·les, per a demanar als gestors del museu que incloguin més informació sobre el franquisme a Espanya, ja que, segons ell, és un període que “sembla que no va existir”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Colòmbia

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona