el perfil
De la «torre de vidre» a les urnes
El «fitxatge» de Tremosa va revolucionar la grisa precampanya de les europees. És el primer candidat independent de CiU que posa a prova l'engranatge de la Casa Gran. La seva proposta estel·lar: un tren
Li agrada dir que, abans de baixar a la palestra política, vivia en una «torre de vidre»: l'hàbitat celestial des d'on els acadèmics pontifiquen amb impunitat. Però Ramon Tremosa (Barcelona, 1965) va decidir mudar-se de la seva, la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, amb un objectiu: posar en pràctica, o almenys intentar-ho, el projecte de país que havia anat traçant en els seus llibres. Sobretot, en els últims: Catalunya, país emergent (2008) i Catalunya serà logística o no serà (2007). Potser era l'evolució natural d'un acadèmic que feia anys que intentava influir en el debat polític amb llibres i articles a la premsa o que senzillament va veure clara aquella famosa màxima de Joan Fuster: «La política, la fas o te la fan.»
Al líder de CiU, Artur Mas, Tremosa li anava com anell al dit per al seu projecte de la Casa Gran del Catalanisme. I com a independent el va presentar en públic, subratllant el seu perfil econòmic i catalanista, encara que Tremosa va militar durant 17 anys a Convergència Democràtica i es va mantenir sempre al seu entorn.
Gens convergents
«Sóc genèticament convergent», confessava en una entrevista a aquest diari. Tot i això, Tremosa es va manifestar en contra de l'Estatut que Mas va pactar fa tres anys amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero; es va oposar a la Constitució europea; i no amaga que va deixar de pagar la quota a Convergència el 2002, quan CiU pactava amb el govern de majoria absoluta de José María Aznar. Ara Tremosa posa a prova l'engranatge d'una Casa Gran que pretén obrir Convergència a la societat més enllà de les cotilles que tradicionalment s'han autoimposat els partits.
El «fitxatge» de Tremosa –que va indignar l'aleshores eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans– va revolucionar el que es preveia com una descafeïnada precampanya de les europees i va obligar ERC a moure fitxa per evitar que l'economista sobiranista li esgarrapés vots. Tremosa, però, no ha entrat a disputar l'electorat al cap de cartell dels republicans, l'historiador Oriol Junqueras, en aquesta campanya. Ha elaborat un discurs eminentment econòmic amb una proposta estel·lar: un tren de mercaderies per al corredor mediterrani que converteixi Catalunya en l'Holanda del sud. L'embrió, diu, que ha de portar el país cap a una revolució logística aquest segle.
Música i muntanya
Però per si a algú li semblava massa tibat el perfil de l'economista, didàctic fins a la medul·la allà on intervé, dissabte es va destapar en un acte de campanya en defensa del català com un apassionat de la música i la literatura. Tremosa, que toca el piano i canta gospel en les estones lliures des de 1993, va tocar i cantar dues cançons de Lluís Llach: Viatge a Itaca i Abril del 74. La muntanya i la natació són dues aficions més d'aquest gracienc amb arrels profundes al Pirineu, a Areny de Noguera, i el Pla d'Urgell, a el Poal, pobles dels seus pares.
Tremosa va estudiar EGB als Salessians de Sant Boi –on va viure fins als 15 anys, abans d'establir-se definitivament al barri barceloní on encara viu– i va fer el BUP i COU a La Salle de Gràcia. Es va doctorar el 1999 a la UB, on set anys abans ja feia classes com a professor associat al departament de teoria econòmica. Està casat amb la Maria Rosa, amb qui cada 24 de setembre –dia de la Mercè, festa a Barcelona però feiner a la resta de Catalunya– té el particular costum de visitar una capital de comarca catalana, per respirar-hi l'ambient. És un home familiar, pare de tres fills. Dos d'ells, bessons.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 02-06-2009, Pàgina 12
- El Punt. Barcelona 02-06-2009, Pàgina 12
- El Punt. Camp de Tarragona 02-06-2009, Pàgina 12
- El Punt. Comarques Gironines 02-06-2009, Pàgina 18
- El Punt. Penedès 02-06-2009, Pàgina 12
- El Punt. Maresme 02-06-2009, Pàgina 12
- El Punt. Vallès Occidental 02-06-2009, Pàgina 12
