Catalunya és a l'agenda europea fins al punt de colar-se en el primer, i únic, debat mai fet pels candidats a presidir la Comissió Europea. La periodista italiana Monica Maggioni, directora del canal de notícies 24 hores de la RAI i moderadora en un hemicicle de l'Eurocambra reconvertit en plató de televisió, va preguntar ahir als cinc presidenciables per l'encaix a la UE d'una Catalunya o d'una Escòcia independents.

El candidat dels populars europeus, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, va demanar “no intervenir en el debat, perquè és competència del Regne Unit i del regne d'Espanya”. Juncker, però, es va mostrar “a favor del principi que cal sempre respectar les constitucions nacionals”. “Hauríem de callar”, va insistir. El líder dels socialistes i encara president de l'Eurocambra, l'alemany Martin Schulz, va reconèixer que la UE “no té un model a seguir” per a aquests casos i va recordar que els estats “decideixen de manera diferent en funció de les seves constitucions nacionals”. És a dir, Madrid no és Londres. El liberal belga Guy Verhofstadt va defensar que “la UE no s'ha d'involucrar” ni “interferir” perquè “és una qüestió que han de resoldre els catalans i els espanyols”. I va renyar Barroso i “altres líders dels populars europeus” per haver-s'hi “involucrat d'una manera negativa”. “Deixem-los decidir a ells”, va reivindicar, i va advertir que “és necessari tenir en compte el que la gent pensa, perquè no es pot construir una UE en què l'opinió dels ciutadans no compti en una qüestió tan important”.

La presidenciable verda, l'alemanya Ska Keller, va ser més clara reivindicant que escocesos i catalans “han de tenir dret a decidir el seu futur i el futur del seu estat”. Si fos presidenta de la Comissió “donaria la benvinguda a la UE” a una Catalunya o una Escòcia independents. I el candidat l'Esquerra Unitària Europea, el grecs Alexis Tsipras, va assegurar que la seva formació, Syriza, respecta “el dret d'autodeterminació”, tot i admetre que els nacionalismes “mai no porten resultats positius”.