La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, va demanar ahir per al poble de Catalunya el mateix dret a un referèndum, legal i vinculant, que van poder exercir l'any passat els escocesos. Les declaracions, fetes a Scotland TV, són excepcionals i trenquen l'habitual distància amb què els dirigents del Partit Nacional Escocès (SNP) aborden el conflicte polític entre Madrid i Barcelona.

A més, la màxima consellera política i secretària del govern escocès, Fiona Hyslop, va anar molt més enllà en oferir l'experiència adquirida durant la negociació entre Londres i Edimburg per fer el plebiscit del 18 de setembre del 2014 per “fer de mediador i assistir els governs català i espanyol” per resoldre l'atzucac polític. “El marc constitucional a Escòcia i el Regne Unit és clarament diferent del que regeix per a Espanya i Catalunya, però, si hi fóssim convidats, estaríem disposats a compartir les nostres experiències amb Espanya i Catalunya.”

La subtil insinuació d'intervenció és la més agosarada tàctica diplomàtica mai desplegada per l'SNP des que governa Escòcia i podria ser mal païda per Downing Street. Sturgeon va insistir que “el futur de Catalunya l'ha de decidir el poble de Catalunya”. Amb tot, i com feia després Hyslop, va admetre: “Som dos països diferents, amb diferents circumstàncies, diferents situacions i diferents experiències.” Però, de la mateixa manera que “el futur constitucional d'Escòcia és una qüestió del poble escocès, el que passa entre Catalunya i Espanya, i la relació entre tots dos, és una qüestió del poble de Catalunya”.

Sturgeon va expressar clarament com s'ha de resoldre el conflicte: “La meva opinió és que tant el govern britànic com l'escocès vam aconseguir molt crèdit, ja que el nostre referèndum va constituir un exercici consensuat i democràtic de l'autodeterminació. Escòcia ha donat al món un exemple de com prendre aquestes grans decisions de la manera més correcta.”

Les paraules de Sturgeon i Hyslop –dues setmanes després que David Cameron es manifestés a Madrid en favor de la unitat d'Espanya– tenen encara més rellevància no només per l'excepcionalitat, sinó perquè l'SNP va perdre el referèndum i va acceptar els resultats.