Aquesta setmana i la vinent han de ser frenètiques. Visualitzar moviments amb un sol objectiu: evitar una repetició d'eleccions que es van celebrar el 20-D. El ciutadà va deixar molt clar que no volia majoria absoluta i que demanava a la classe política que s'avingués a acords per a la governabilitat d'Espanya. Es demanaven acords i fins i tot s'haurien entès transversals, com passa en altres països europeus, que des de fa anys s'han acostumat a governar sense majories absolutes.

L'únic acord que hi ha hagut ha estat el del PSOE i Ciutadans. Només ha servit i va ser suficient per a la celebració d'un debat d'investidura i insuficient per a la formació d'un govern. Un acord fallit que només passarà a la història de l'estratègia parlamentària. Des del 20 de desembre del 2015 fins ara hi ha hagut molta fressa i poca endreça. Estratègies de saló que han cansat el ciutadà, que comença a veure amb indiferència unes noves eleccions a finals de juny.

A banda del puntual acord entre PSOE i Ciutadans. Els moviments reals després del 20-D s'han començat a visualitzar amb l'acceptació de la renúncia del ministre Soria per presumptes comptes bancaris i negocis a Panamà per presumptament no haver de pagar impostos i amb la renúncia també, ahir a la tarda, de l'alcalde de Granada, després d'haver estat arrestat per una operació contra la corrupció urbanística. Amb una altra situació política, el ministre no s'hauria plantejat dimitir. Pinten vastos per la corrupció, i davant uns aires electorals i de futurs pactes les actuacions són més ràpides que fa uns mesos, com la de València, on el govern encara duia la inèrcia de la majoria absoluta.

Un altre moviment: l'entrevista de dimecres, Rajoy-Puigdemont. Fa uns mesos era impossible. L'estratègia dels dos governs era no fer-la. Ara volen parlar. No hi haurà concrecions. Parlaran i això significa que s'està a l'espera de moviments. Que quelcom s'està movent. Encara que sigui per repetir unes eleccions en què no hi haurà majories absolutes.