L’infeliç de la Rodona

La pista ens la va donar l’Enric Marquès, que quan va tornar de l’autoexili de París es va convertir en un motor cultural de la ciutat i entre altres projectes va ajudar a fundar un diari en català, el Punt Diari, on va treballar de compaginador. Quan Presència es va convertir en el suplement dominical, ell es va oferir a obrir amb un gravat del seu fons documental els capítols de l’Interludi en Negre. Va ser així com ens va parlar d’un fet succeït al barri on va néixer, la Rodona de Santa Eugènia de Ter.

La història de la Dolors Serra i d’en Gómez va ser seguida amb apassionament per una ciutat que tot i estar trasbalsada per la guerra de Cuba va convertir l’anomenat “Crim de la Rodona” en un fulletó interminable que es va allargar més de tres anys, ja que calgueren dos judicis per trobar-ne el desenllaç. El primer va començar el 22 d’octubre del 1897 i es va allargar fins al 28 del mateix mes quan, després de llargues i complicades sessions, el jurat va dictaminar que la matinada del 20 d’octubre del 1895, a la casa número 48 de la plaça de la Rodona, en Gómez havia assassinat la seva amistançada Dolors Serra, casada en segones núpcies amb Lluís de Farigola i Barbazà i mare de Gal Castelltort, però alhora va deixar clar que si li havia disparat i l’havia escanyat i ell s’havia volgut suïcidar a trets, era perquè patia alienació mental. Veient la resolució, el jutge es va rentar les mans i va decidir que calia un nou jurat per trobar la solució.

Amb Girona en ebullició, el segon judici va començar el 25 d’agost del 1898. El fiscal i l’acusació privada van mantenir que es jutjava un delicte d’assassinat amb nocturnitat i traïdoria, i la defensa va al·legar que el reclús havia perdut la raó. Home de 52 anys que els coneguts qualificaven de somiatruites i quixotesc, en Gómez va explicar que coneixia la Dolors des de feia un temps però que no va ser fins al dia de cap d’any del 1895, i després d’unes quantes copes de més, que es van allitar per primer cop. Ell es va enamorar tan follament que va proposar a la senyora anar a viure junts. Era una relació adúltera mal vista per la Girona benpensant i la parella va marxar a Sant Feliu de Buixalleu, on en Gómez administrava les mines de Sant Marçal. La felicitat va durar fins que el pobre il·lús va descobrir que la Lola li era infidel amb joves de la contrada i li va pregar que el deixés, que posés fi al turment. El mortificava però tampoc la volia perdre i, després d’un període jugant al gat i la rata, el 19 d’octubre del 1895 es van tornar a trobar. Aquell dia en Gómez havia pensat suïcidar-se. Va anar a la notaria a fer testament, a l’armeria Camps, on va comprar una pistola del vint-i-dos, i va pressionar la Dolors perquè se n’anés a Barcelona. Quan ella li va dir que no, es va anar a desfogar a la Devesa, on va redactar cartes de comiat per als germans. A la nit va tornar a la casa de Santa Eugènia, on els amants van fer l’amor. Després va insistir a la Dolors que marxés. Una nova negativa va provocar la tragèdia ja explicada. Al final del segon judici, com va passar amb el primer, el jurat es va tornar a creure la defensa i els metges. El 27 d’agost del 1898, un mes i mig després que l’Estat perdés les colònies, en Gómez fou declarat exempt de responsabilitat, absolt i s’ordenava que se’l tanqués en un manicomi del qual no en podria sortir sense permís judicial. Els hereus de la morta van cobrar 4.000 pessetes. El gran fulletó de finals del segle XIX s’havia acabat.