Emergències
Bombers en pràctiques
Ofici vocacional
Bombers que fan pràctiques al parc de Girona mostren les seves habilitats i expliquen la dedicació en formació d'anys
Participen en els serveis del dia a dia tot practicant el que han après a l'Institut
Tres bombers practiquen aquests dies al parc de Girona el que han après a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Les pràctiques tenen una durada de tres mesos i formen part de les oposicions del cos. Els bombers en pràctiques participen en qualsevol dels serveis que sorgeixin del dia a dia. En definitiva, posen en pràctica el que ja saben. Després d'aquests tres mesos de pràctiques que requereix el procés de formació, poden triar el parc on volen treballar. L'aspiració és un parc de bombers gran com el de Girona, per la varietat i la quantitat de serveis, però l'escassetat de places lliures obliga a acceptar qualsevol altre parc, per petit que sigui.
Aquests tres joves són en Francesc Bach, en Josep Triadú i en Robert Fusté. Els acompanya en el treball el que ha estat el seu professor a l'escola, Eduard Muntanyà. Durant dues hores de pràctiques, els bombers en procés de selecció van fer, el dilluns dia 18, tasques d'aspiració d'aigua d'un pou per preparar un dels camions per a un cas d'incendi.
Deu anys preparant-se
En Francesc Bach té 28 anys i és dels Hostalets d'en Bas. Porta deu anys preparant-se per a bomber. La seva antiga professió era mecànic. Encara que diu que li agrada la mecànica, afirma que la seva passió és ser bomber. Diu que si pogués triar escolliria el parc de Girona per treballar i voldria especialitzar-se en el grup de recolzament d'actuacions especials (GRAE), però és conscient que per arribar aquí poden passar sis anys. Diu que s'“estima” la feina de bomber, que considera “molt gratificant”.
En Josep Triadú té 27 anys i és de Camprodon. Ha treballat amb la seva família en la construcció, però diu que el tema del totxo no és per a ell. Va estudiar un grau superior d'agent forestal per accedir a bomber. De petit, diu, ja volia ser bomber. També escolliria el parc de Girona. Vol ser bomber perquè són els que toquen tots els temes, a diferència del que passa amb l'especialització. Triadú, el mateix dia de l'entrevista, va participar, a més, en l'extinció d'un incendi a les Deveses de Salt.
En Robert Fusté, de 27 anys, és de Malgrat de Mar. Gairebé va acabar la carrera d'enginyeria informàtica, però no l'acabava de convèncer, i va presentar-se a les oposicions de bomber, que va aprovar en la primera convocatòria. És conscient de la dificultat de poder entrar a treballar en un parc gran i, per tant, es conforma amb un parc petit. Fusté no contempla cap especialització perquè considera “un problema” deixar de fer les feines que ha estat fent tant temps. Considera que no necessàriament la feina de bomber ha de ser per vocació, encara que sí que cal ser capaç de fer-la i estar-hi disposat, assenyala. De fet, diu, el temps de dedicació que es requereix ja significa que la feina interessa.
El professor Eduard Muntanyà, i el cap de torn, Joan Sagué, expliquen que la condició física i la bona predisposició són “indispensables” per ser bomber.
Per la seva banda, el cap de guàrdia, Jordi Martín, va qualificar de “necessàries” les pràctiques per veure el funcionament real d'un parc de bombers.
