Tortugues a 6.000 euros
Se sospita que en van robar 4 exemplars del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, a Garriguella, per vendre'ls al mercat negre
A internet, es venen per uns 100 euros
-
Xavier Capalleras, el director del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, mostrant ahir alguns dels exemplars que cuiden. G. P.. -
La filla d'una de les parelles de tortugues d'esperons que van ser robades el 15 d'abril. Al darrera, un dels vidres que els lladres van trencar. -
Les instal·lacions, on hi ha un miler d'exemplars. L'entrada pels adults costa 5 euros i pels nens 3,5. -
-
“Capturar animals salvatges per vendre'ls és una moda egoista”
La comercialització al mercat negre és una de les motivacions que els Mossos d'Esquadra sospiten que hi ha al darrere del robatori de quatre tortugues originàries de l'Àfrica, que per la seva singularitat i gran envergadura eren un dels màxims atractius del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera de Garriguella. Els lladres van forçar la porta corredissa de les instal·lacions el 15 d'abril a la matinada, van destrossar el vidre de la caseta on dormien i van agafar un mascle i una femella de Centrochelys sulcata –tortuga d'esperons–, de 60 cm de llargada i 45 kg de pes; i també es van apropiar una parella de Stigmochelys pardalis –lleopard–, d'uns 40 cm i que pesen la meitat que les primeres.
Les d'esperons són la tercera espècie de tortuga terrestre més gran del món i estan valorades en 6.000 euros, mentre que els delinqüents podrien demanar entre 1.000 i 1.500 euros per cadascuna de les altres dues. Per intentar seguir-ne el rastre, el director del centre, Xavier Capalleras, va mirar per internet si els sospitosos havien posat algun anunci sobre la venda dels animals i es va sorprendre “de la impressionant oferta” que va trobar a la xarxa: “Tot i tractar-se d'espècies protegides es poden comercialitzar, si bé es necessita un certificat original que acrediti que són animals que han nascut en captivitat. És bastant probable, però, que les persones que les comprin desconeguin que han estat robades perquè existeixen bandes que també falsifiquen la documentació.”
Comissades a Holanda
L'origen de la parella de tortugues d'esperons que ha desaparegut, precisament, està lligat a aquest negoci il·lícit ja que van arribar a Garriguella fa 17 anys, fruit d'un decomís policial. Una xarxa dedicada al tràfic d'animals exòtics en va espoliar més d'una quarantena a Mali i les va carregar en un vaixell. Quan els capturadors van atracar en un port holandès, els agents van inspeccionar el vaixell i van descobrir la partida. Com es fa habitualment en aquests casos, part de les tortugues que es van localitzar van ser distribuïdes en centres de recuperació de França, d'Holanda, Itàlia, al zoo de Dublín i dues van ser destinades a les instal·lacions de l'Albera. La parella de tortugues lleopard, en canvi, van ser cedides per una família deu anys enrere: “Sovint en rebem de particulars que les tenen a casa i que quan se'ls fan massa grosses se'n volen desprendre perquè no els deixen ni una sola planta al jardí!”, comenta Capalleras.
“No són domèstiques”
En portals d'internet, les cries de les tortugues que són del mateix gènere que les que van ser sostretes a l'Alt Empordà es venen per uns 100 euros. Sobre la base d'aquest possible benefici econòmic, el director no descarta “que els lladres les robessin per quedar-se-les o perquè procreïn i mirar de fer negoci amb la comercialització de les petites”. Un o dos cops a l'any, la femella d'esperons ponia entre 25 i 30 ous. Actualment, al centre només hi ha una de les filles, que té 6 anys, ja que la resta s'enviaven a reserves del Senegal per repoblar zones on gairebé s'han extingit. Les lleopard, per la seva banda, els cuidadors no deixaven de moment que es reproduïssin.
Capalleras explica que al centre no s'han plantejat mai vendre una tortuga. “Encara que siguin animals lents i pacífics, la nostra filosofia és que no són domèstics, sinó salvatges. Per molt bé que les tinguis, no els agrada estar tancades. Si els deixéssim la porta oberta, no en quedaria cap dos dies després. Capturar animals salvatges per vendre'ls és una moda egoista.”
El director conserva l'esperança de recuperar-les, tenint en compte que “no solen córrer tortugues d'aquesta mida”. “La femella de lleopard té un ull prominent i les d'esperons porten un microxip subcutani com un gra d'arròs, on hi passàvem un lector per identificar-les. També hem avisat altres centres, on els lladres poden intentar vendre-les.”
LES FRASES
La tercera tortuga terrestre més gran
Fins a 100 kg pot arribar a pesar el mascle de les Centrochelys sulcata –tortuga d'esperons–. És la tercera més gran del món i la tortuga nativa més gran d'Àfrica. Sulcata deriva del llatí sulcus, que fa referència als solcs de la closca. Té uns grans esperons a les cuixes posteriors. La incubació pot durar 6 mesos.
“Els dúiem un sac diari d'herba”
A la caseta d'obra on dormien les tortugues desaparegudes hi ha una estufa, un calefactor d'aire calent i un punt de llum ja que a les nits d'hivern hi ha d'haver una temperatura mínima de 25 graus a dins. Els cuidadors subratllen que és bo que el seu cos estigui a 30º perquè sinó no són capaces de digerir bé i tenen mala circulació. Pel que fa a l'alimentació, posen de manifest que “la majoria de gent pensa que amb enciam, tomata i poma ja estan contentes, però no és així: Quan estan a l'entorn natural, mengen molt variat. Els donem pinso per suplir les carències de vitamines i minerals. A les que han sostret, a més, els anàvem a buscar un sac d'herba cada dia”. La femella de la Centrochelys sulcata té 30 anys, el mascle 40 i la parella de Stigmochelys pardalis, 20. Per entrar a les instal·lacions, els lladres van aconseguir treure la porta de la guia. Els Mossos examinen ara les imatges de la càmera de seguretat que hi ha a l'entrada.
De closca ovalada i d'uns 20 kg de pes
La tortuga lleopard, o Stigmochelys pardalis, té uns esperons cornis darrera les cuixes i la seva closca generalment és ovalada. Viuen en zones semidesèrtiques de Namíbia, a les grans sabanes o a les muntanyes de Sud-àfrica. La seva alimentació és vegetariana. Les postes són de 4 a 8 ous i la incubació s'allarga entre 200 i 380 dies.
En regressió a la serra de l'Albera
A la serra de l'Albera, al tram més oriental del Pirineu, hi viu la darrera població natural de tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) de la península Ibèrica. Al Centre de Reproducció de Garriguella s'hi estudien aspectes de la seva biologia i ecologia, i se'n potencia la conservació. El director, Xavier Capalleras, detalla que a les instal·lacions es poden observar un miler d'exemplars entre totes les espècies diferents: “L'any passat, per exemple, en van néixer 500 de mediterrània. Ens dediquem a la seva criança. Quan fan 7 o 8 cm, les alliberem.” A la serra de l'Albera hi ha una població petita, “que fa anys que està en regressió, sobretot pels depredadors, que es mengen els ous o les més joves”: “Hi ha 0,5 tortugues per hectàrea, quan la població mínima seria de 3. A la serra de l'Albera és l'únic lloc on han subsistit. Abans, n'hi havia a la serra de Montsant i al Parc Natural del Garraf, on n'hi enviem perquè s'està intentant recuperar-la”.
