Successos

Neguit que les brases revifin

Una família que viu en una granja de Vilopriu remulla els troncs que encara fumegen per por que s'encenguin

Les flames van destruir un dels seus vehicles, el bosc de l'entorn de la finca i diversos xiprers

Al quilòmetre zero, just on es va iniciar l'incendi a Vilopriu, ahir una soca encara va fer flama

Els veïns afectats per la devastadora llengua de foc que es va iniciar a Vilopriu i que va acabar a tocar de Foixà no es treuen la por del cos. Tres dies després que comencés l'incendi al Baix Empordà, els afectats encara dormen amb un ull mig obert pel que pugui passar. Molts diuen que ja estan acostumats als incendis, que no han parat en l'última dècada. Però el de dilluns va ser “dantesc”, com va assegurar a aquest diari l'alcalde de Jafre, Joan Bonany, i durant anys ningú ho oblidarà. De ben a prop el van viure en Pere Ferrer i la seva família a la granja que habiten, a la carretera entre Colomers i Vilopriu. “El foc va passar molt i molt de pressa, empès per la forta tramuntana”, assegura Ferrer. Diu que va ser l'alcalde de Vilopriu, Fermí Pi, qui el va avisar que la situació s'estava posant molt negra i que era convenient marxar. Al cap de poc estaven envoltats per les flames. “Mentre jo mirava la carretera, de sobte van començar a aparèixer flames darrere del cobert i les guspires van provocar petits incendis al voltant de la finca”, explica. Per precaució, van decidir abandonar la finca. Els quatre membres de la família van agafar les pertinences que van poder i van marxar amb un dels seus vehicles. Van anar a dormir a casa d'uns amics, on van fer nit encara amb l'ai al cor.

L'endemà van tornar a la finca; abans, però, van passar pels durs controls dels Mossos d'Esquadra. “La policia tenia ordres molt estrictes, i a nosaltres, que som veïns, fins tot ens va costar passar el perímetre policial perquè no deixaven passar a ningú”, assegura Ferrer. Un cop a la propietat, van comprovar la destrossa del foc. “Les flames han cremat uns xiprers que tenien més de quaranta anys”, es lamentava el veí de Vilopriu. Però la imatge més impactant és la del vehicle totalment cremat que hi ha just a l'entrada de la finca. “Sort que era un cotxe que no fèiem servir i que havia de portar al ferroveller”, explica Ferrer, que afegeix que el foc gairebé va arribar a l'altre cotxe, que és a tocar de la casa. “Sempre m'han dit que aquí vivim tan bé, envoltats de natura i arbres, i mira ara, gairebé tot és cendra”, lamenta. Tot i així, celebra que el foc passés molt de pressa, cosa que va ajudar que molts arbres quedessin escaldats però no calcinats. “Això ajudarà que es recuperin, i molts sobreviuran”, explica.

Mentre Ferrer relata el que va succeir, el petit de la casa juga amb la bicicleta per la propietat, i la mestressa de la casa no para de tirar galledes d'aigua a les brases que encara fumegen dins de la finca. “Encara tinc molta por i no me'n refio; és per això, que hi tiro aigua”, relata. “Avui vull dormir tranquil·la, perquè hem passat molt males nits. Això va ser un infern”, assegura. Feia ben fet, perquè ahir, al quilòmetre zero, just on es va iniciar l'incendi a Vilopriu, una soca que semblava apagada va revifar i va fer flama mentre els Agents Rurals i els Mossos investigaven les causes de l'incendi. Em van dir que no hauria passat res; al seu voltant no hi havia res per cremar, tot estava calcinat. Tot i així, la van afogar amb terra. El foc va deixar clar que no es deixa matar fàcilment, que és viu, i ben viu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.