Sant Feliu canvia el model per ser ciutat de les arts
La població executa un pla estratègic de canvi de model econòmic centrat en la cultura i l’art
Cinc obres en execució, amb 10 milions d’euros, posen l’urbanisme al servei de la transformació liderada pel Museu Thyssen
Sant Feliu de Guíxols ha iniciat un ràpid procés per fer un canvi de model econòmic per transformar-se en una ciutat de l’art. El futur Museu Carmen Thyssen és la clau de volta sobre el qual es ramifiquen apostes urbanístiques que ja estan comportant una inversió de 10 milions d’euros en execució.
Amb projectes ja acabats i la majoria en obres o a punt de fer-ho, l’alcalde, Carles Motas, ja parla sense embuts que aquesta transformació “s’ha iniciat i ho ha fet amb força, perquè les dades són objectives”. Per dur a terme aquest canvi de model, segons explica, “l’urbanisme ha estat clau, en posar-se al servei de la cultura per convertir-la en el principal eix vertebrador d’un pla estratègic global”.
Denominador comú
La tria dels objectius ha sortit de diferents processos, des de reunions, participació, anàlisi d’experts, projectes tècnics i tot un seguit de reflexió estratègica coordinada per l’Ajuntament i el seu govern, de Tots per Sant Feliu i el PSC, que han estat coincidents a l’hora de trobar un denominador comú en l’acció política estratègica que es porta a terme. Les altres obres i infraestructures públiques van també en la línia de potenciar la cultura, el coneixement, el patrimoni i la difusió cultural. És el cas, per exemple, del futur Museu d’Història de la Ciutat, que es renovarà i afrontarà el nou segle en un dels més antics carrers de la ciutat, el carrer Hospital. Aquest es trasllada i es reforça a l’edifici de l’antic hospital, un espai amb possibilitats on també en sortirà reforçada l’administració local, en el sentit que molts dels serveis actualment disseminats es concentraran en una part d’aquest edifici històric.
Un altre punt clau va ser la construcció de l’anomenat Guíxols Arena, un aparcament que funciona com a tal la major part de l’any, però que a l’estiu es transforma en un espai de concerts de gran capacitat, per al Festival de la Porta Ferrada o esdeveniments semblants que han estat referents. Sense renunciar als diversos punts forts de la ciutat, com la natura o el turisme, més clàssics, es va arribar a la conclusió que l’aposta per la creativitat, la cultura i l’art esdevindrà, en si mateix, el motor econòmic que ha de guiar la ciutat. Motas assegura: “Creació, cultura i art han de permetre una nova economia, de la qual també es beneficiaran els negocis generant noves fórmules d’èxit que guiaran la ciutat, amb 22.000 habitants que tenim i els que han de venir.”
LA XIFRA
El Thyssen com a eix central del projecte de canvi urbà
El cobriment de la riera del Monestir, la reforma de la qual és a punt d’acabar-se en la seva primera fase és un exemple de l’urbanisme al servei directe d’aquest pla. Aquesta obra –farà sortir un nou carrer de vianants en el que era una riera descoberta, al final de les edificacions–. Ara, amb les obres, ja es veu el traçat que tindrà aquesta riera, i com queda. Es canalitza l’aigua amb seguretat, i alhora, en neix un nou carrer per als vianants, que van a parar al que ha de ser el nou rovell de l’ou cultural de Sant Feliu: la plaça del Monestir.Per aquest motiu també es reforma l’avinguda Juli Garreta. En aquest cas, la connexió va del passeig del Mar fins a la plaça del Monestir. Una reconversió total d’aquest carrer que farà l’efecte d’allargar el passeig litoral fins a tocar del monestir i el Thyssen.
Més enllà del Festival de la Porta Ferrada
El Festival de la Porta Ferrada, de música i arts escèniques, és el més antic de Catalunya, i celebra enguany la seixantena edició. A partir d’aquí, una programació repartida al llarg de l’any vol anar més enllà dels espectacles i aportar novetats, com Lumlab, un festival de llum i color d’art efímer. A més, destaquen el projecte de recuperació de la memòria cinematogràfica, la memòria històrica o l’aposta pels creadors locals; a més, de la creació imminent de l’Espai Rafel Masó o l’acció d’homenatge de figures, com ara Juli Garreta, Rafael Patxot, Agustí Calvet Gaziel, Josep Irla, John Langdon-Davies, entre molts altres.
