Administracions

DAVID RODRÍGUEZ

SECRETARI DE GOVERNS LOCALS DE LA GENERALITAT

“Necessitem que al país hi visqui gent a tot arreu”

“L’estatut dels municipis rurals no és una llei que comença i acaba, s’autoalimentarà i la seva eficàcia s’anirà veient amb el temps”

“No n’hi ha prou de pensar que has fet un estatut molt bonic si no el pots aplicar, volem que s’apliqui perquè el país ho necessita”

Dieu que l’estatut dels municipis rurals pot ser un punt d’inflexió...
Algú dirà que no és perfecte, que no ho és, però l’estatut està molt bé, té en consideració els municipis rurals. I serà segur un punt d’inflexió en el tracte, ningú pot dubtar que suposarà un abans i un després, sobretot en l’atenció que rebran de la Generalitat, però també d’altres administracions. Això és indiscutible, i un gran avenç.
No us heu emmirallat en cap altre text? S’ha partit de zero?
Bàsicament. Tenim referents d’altres llocs que estableixen el marc general en què haurien d’actuar les administracions, però són més declaracions d’intencions que accions concretes, ja que venen a dir “s’incentivarà”, “es procurarà”, “es vetllarà”. Nosaltres anem un pas més enllà. Després potser en vindran d’altres en altres territoris dels quals podrem aprendre per millorar el nostre, però d’entrada aquest estatut és una eina molt interessant. Per això diem que, almenys a l’Estat, som pioners.
Què és el mecanisme rural de garantia? ‘Rural proofing’ o ruralitzar la política és el mateix?
És el mateix, sí, i és el que fa que digui que hi haurà un abans i un després en el tracte. Això vol dir que cada vegada que hi hagi una nova normativa que sigui d’aplicació als municipis rurals amb qualsevol tipus de rang, o una línia d’ajuts que els afecti o afecti la gent que hi viu, s’ha de tenir una especial consideració. A més, fixem que quan es faci una normativa nova el departament corresponent hi ha d’aportar un informe d’avaluació que digui quina afectació té la seva aplicació en els municipis més petits.
Això no crearà més burocràcia?
El preu és no tenir en compte els municipis rurals. Estem convençuts que hi ha d’haver mecanismes de simplificació administrativa a tot arreu, i al govern ja s’estan treballant mesures. Però hem d’obligar d’alguna manera que, quan es fa una llei, en algun moment algú es pari a pensar quina afectació té sobre els municipis rurals. Si no ho fem ho agilitzarem, sí, però no pensarem en ells.
En tot cas la llei implicarà força deures als departaments, i canviar molta normativa en vigor...
Això és el que es pretén. No canviarem ara totes les lleis, però per exemple s’està treballant en una nova llei de contractes, doncs hi haurà d’haver un apartat que tingui en compte els municipis rurals, caldrà especificar clarament com els afecta i com poden complir aquesta llei. I així en qualsevol altra. L’estatut no és una llei que comença i acaba. Comença, s’aplica i a partir d’aquí té un recorregut amb mesures concretes que són d’aplicació immediata als municipis rurals, mentre que altres les apuntem o encomanem als departaments que encaminin determinades polítiques. I en d’altres més complexes s’estableix la creació d’una comissió de treball amb les entitats municipalistes i el departament corresponent per aprofundir-hi, perquè en el termini de sis mesos o un any hi hagi algunes mesures efectives que n’hagin pogut sortir. Però l’eficàcia de l’estatut també s’anirà veient amb el temps, s’anirà autoalimentant perquè el mecanisme rural de garantia farà que tota la legislació que es vagi fent nova tingui en compte els municipis rurals. Tot és necessari i no hi ha una única mesura per resoldre-ho; és un problema molt complex, el que tenim al món rural, i l’hem d’abordar des de diferents perspectives.
Creeu un seguit de comissions per estudiar més mesures... No es podien incloure ja en el text?
És que hi ha qüestions complexes i el país se’ns està escolant, fa molts anys que tenim aquesta pèrdua de població, hi ha molts fronts que s’han de tractar i en els aspectes en què tenim solucions, doncs les posem. I on, per la seva complexitat, es requereix parar a pensar i treballar-ho amb més temps, ens posem un marge per fer-ho, però no aturem l’aplicabilitat de l’estatut. Si no, quan el tinguem ja farem tard.
També s’ha de modificar el text refós de la llei de règim local.
És una modificació molt petita però molt important en el text refós, que és el que regula l’organització municipal a Catalunya, dins de les competències que té atribuïdes la Generalitat. La llei de règims locals autoritza la Generalitat que estableixi alguns règims especials per als municipis, com el dels turístics. Amb aquesta llei creem el règim especial de municipi rural, i el despleguem amb l’estatut.
Fixar menys tràmits a un municipi rural és factible legalment?
Sí, perquè si es pot fer per a un municipi rural després s’aplicarà a tothom. Ningú demana més papers ni fa les coses més complicades per fer anar ningú malament! Si som capaços de desencallar-ho per als municipis rurals també ho hem de poder estendre perfectament. Per exemple, si funciona el portal electrònic que crearem per evitar demanar diversos cops la mateixa documentació, es pot ampliar a la resta de municipis.
Temeu xocs amb la normativa estatal o europea?
En preparar l’estatut hem tingut molt clar que la situació és gravíssima, i no ens la podíem jugar. Hem estat molt escrupolosos a no incorporar coses que contradiguin altres normatives que no podem controlar, i que ens puguin impugnar l’estatut i en decaigui l’aplicació pendents de resolucions jurídiques. Ha intentat ser un text molt pràctic i vol ser d’aplicabilitat immediata, i per tant no entra en controvèrsia en les qüestions en què podem prendre mal. L’important ara és que es posi en marxa, no n’hi ha prou de pensar que has fet un estatut molt bonic si no el pots aplicar, llavors no serveix per a res. Volem que s’apliqui, el país ho necessita i aquesta és una eina de país.
Hi entrarien 580 municipis de 39 comarques, gairebé totes 43. Però en queden fora alguns de menys de 2.000 habitants...
Tots els de menys de 2.000 habitants d’una comarca rural són automàticament municipis rurals, però també definim una comarca limítrofa i hi fem una altra definició, per poder ampliar l’abast de l’aplicabilitat de la mesura, ja que entenem que hi ha municipis que no són estrictament en una comarca rural però tenen característiques molt similars. I ampliem el concepte per donar-hi resposta i no deixar fora municipis que puguin tenir els mateixos inconvenients o necessitats. Al final són molt pocs els que no ho compleixen, ni una quinzena potser.
Les mesures fiscals són d’aplicació immediata? O primer caldran canvis en altres lleis?
S’ha de desplegar ja amb l’estatut tot això. No sé si Economia, que és qui ho haurà d’aplicar, haurà de fer algun procediment, però quan s’aprovi la llei això ja ha d’entrar en vigor.
També s’incentiva el teletreball i el moviment de funcionaris al món rural...
Sí, cada departament ho haurà de valorar a la seva manera perquè cada perfil requereix una sensibilitat diferent i es treballa en aquest sentit. En tot cas, la Generalitat per llei decretarà que els seus treballadors puguin fer un altre dia de teletreball. Si alguna cosa ens ha ensenyat la covid és que el teletreball és una opció i d’alguna manera una oportunitat per als municipis rurals, i hem de ser capaços d’aprofitar-ho. També s’intenta incentivar –tot i que és difícil perquè envaïm un terreny que no és propi com la negociació col·lectiva– que les empreses també facilitin més el teletreball als treballadors que visquin en municipis rurals.
Heu parlat molt amb les entitats municipalistes durant el procés. Potser ara hi haurà més al·legacions de particulars?
Pot ser que les entitats hi introdueixin alguna esmena, si bé no en preveiem gaires. En principi és un document treballat, però hi pot haver ajuntaments o particulars que hi facin aportacions. Caldrà veure com les mirem, les escoltem i hi donem resposta, ens ho agafem com un procés de millora. Hem fet una proposta, però tot és millorable i està bé que tothom faci propostes, de voluntat nostra n’hi ha i estarem molt contents de recollir totes les aportacions que vegem positives i que jurídicament es puguin aplicar.
Fins a l’abril no serà al Parlament, però ja ho va mostrar als grups. Va tenir bona acollida?
La primera impressió va ser bona, crec que hi ha una bona predisposició que l’estatut tiri endavant, tots són conscients que no pot ser d’altra manera o tindrem un problema greu, perquè ningú pot negar la realitat. Els grups saben que el país no està proporcionat, té territoris molt poblats amb un creixement que genera unes problemàtiques, i en canvi uns altres decreixen i això en genera unes altres. I es tracta d’equilibrar el país.
En el fons també vol tenir incidència en els municipis urbans.
No és un estatut rural contra el fet urbà, però si som capaços de vertebrar el país, si aconseguim que es repoblin les àrees que s’estan despoblant i que el creixement a les altres sigui menor, és un benefici per al conjunt, perquè tothom quan va al territori el vol veure cuidat, i si no hi viu ningú no pot estar cuidat. Necessitem que al país hi visqui gent a tot arreu. I igual que ningú pot discutir que Barcelona tingui un règim especial, perquè té una especificitat claríssima, els municipis rurals també, i això és el que ofereix aquest estatut.
Alguna data per estar aprovat?
La voluntat és portar-ho com a molt tard a l’abril al Parlament, perquè tinguem un temps raonable per debatre-ho. L’objectiu és aprovar-lo aquesta legislatura, perquè si no decaurà. És una urgència de país, el necessitem i per això hem ajustat al màxim els tempos i hem intentat córrer tant com hem pogut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Creen la comissió del Pacte per la Ronda de Dalt que decidirà els usos en el tram cobert

barcelona
Societat

Mor el periodista José Antonio Sorolla

Renovaran sis depuradores i col·lectors a tres urbanitzacions

TERRASSA
MEDI AMBIENT

Comencen les actuacions prèvies per a la restauració ambiental del meandre de Flix

FLIX
trànsit

L’enxampen a 195 km/h en una carretera limitada a 90

Ciutadilla
societat

El pla pilot de barris intervindrà a una vintena de municipis i 40 micropobles

barcelona

La Fundació SERGI rep 38.912 euros dels clients de Bonpreu i Esclat

girona
gastronomia

A punt les Jornades de l’Arròs Ganxet de Reus

Reus
societat

Les comunitats de veïns de Mataró afectats per ocupacions rebran suport legal

mataró