JORDI SARGATAL I VICENS
ORNITÒLEG I NATURALISTA
“A la costa no s’hi ha de construir més”
“S’ha de somiar que a la costa empordanesa hi han de poder tornar la foca i l’àguila pescadora”
“Els paisatges han d’estar plens de vida, i si aquesta vida és salvatge, valdrà la pena viure-hi”
Un referent.
Jordi Sargatal (Figueres, 1957) és zoòleg i naturalista; des de l’any 1972 es dedica a l’estudi de la natura, especialitzat en les aus, les zones humides i la gestió del territori. És director general del Grup Mascort, dedicat al turisme sostenible i a la gestió del patrimoni natural i cultural. Va ser director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i director de la Fundació Territori i Paisatge.
Jordi Sargatal és un dels tres ponents que participaran en la conferència col·loqui Quina costa volem? Turisme, medi ambient i sostenibilitat, que es farà el dimecres dia 16 de febrer, a les 10 del matí, al CaixaForum Girona.
Sabent com podria ser la costa i com no és, com li veu el futur?
Si ens haguessin arribat a derrotar en la guerra dels Aiguamolls, hauríem quedat tan desinflats que no s’hauria creat la Iaeden ni hauria sortit el SOS Costa Brava. I tot seguit vam començar la guerra del cap de Creus i de l’Albera. Amb els Aiguamolls, el cap de Creus i l’Albera urbanitzats, hi hauria una comarca banalitzada. Però hem de mantenir aquesta flama i aquesta comarca com és ara, amb aquest patrimoni cultural tan collonut.
On és la línia vermella?
A la Costa Brava no s’hi hauria de construir ni un pam quadrat més; que no s’acabin urbanitzacions començades i que es rehabilitin les velles. Creixement urbà racional, sí, però no a la costa. S’ha de somiar que a la costa empordanesa hi han de poder tornar la foca, l’àguila pescadora, i que tindrem uns penya-segats amb l’àguila cuabarrada, amb el falcó pelegrí. Un lloc ple de vida. Els paisatges han d’estar plens de vida i, si aquesta vida és salvatge, valdrà la pena viure-hi, perquè és un paisatge bonic i viu.
Sense les mobilitzacions de fa quaranta anys, què hauria passat?
Quan hi va haver el debat Costa Brava l’any 1976 es va dir que en democràcia tot aniria collonut. I no ha estat així. Si avaluem, per exemple, el que hi ha construït a la Costa Brava, s’ha edificat més en democràcia que en el franquisme. Hi ha gent que tristament treballa d’especulador. Res a dir quan una persona compra una zona urbanitzable i la urbanitza. Ara, hi ha gent que fa mans i mànigues perquè una zona natural o rústica es converteixi en urbanitzable. D’especuladors n’hi ha hagut tota la vida. El que hem de fer és frenar-los, amb lleis.
Quin és el límit entre l’atracció turística i la conservació del litoral.
La nostra costa té prou atractiu perquè qui vingui a visitar-la pugui entretenir-se en el patrimoni natural i cultural. Es tracta de mantenir-ho, que no fem cap activitat que posi en perill el nostre patrimoni. Hem de pensar en el paisatge i també en els serveis: no podem posar en perill els aqüífers. Hem de parlar de residus, d’energia. Hem de mirar que les famílies que viuen del turisme ho facin de la manera més sostenible possible. S’ha de fer algun sacrifici, s’ha d’allargar la temporada i no tenir tanta gent a l’estiu. S’hi ha de posar seny. Penso que cada cop se n’hi posa més.
Les lleis d’ara, millors que les dels anys setanta, són prou restrictives?
Hem millorat, hi ha més planificació urbanística, però davant les agressions hauríem de ser més contundents. Hem de poder restablir normalitats. Aquí, qui demana permís llepa i qui no el demana se’n surt. Això no hauria de passar.
El pla director és una bona eina?
Soc membre de la Comissió d’Urbanisme de Girona. Si hi ha massa coses començades que s’han de parar, la factura com a societat és enorme. Es va fer un equilibri important, protegint les més prioritàries. Això en un país on els parcs naturals estan poc dotats econòmicament.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
