Els peixos d’aigua dolça samaruc i esturió, el cargol Pyrenaearia molae, el corall Isidella elongata, l’ocell marí baldriga balear, el mol·lusc marí nacra i el tritó del Montseny són espècies catalanes en perill d’extinció segons un estudi sobre l’estat de la biodiversitat a l’Estat espanyol elaborat pel Centre per a la Supervivència de les Espècies de la Macaronèsia i el comitè espanyol de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). De fet, la llista vermella de la UICN ja considera extingit a Catalunya l’esturió com també ho fa la Generalitat en el cas del visó europeu.

La llista vermella de la UICN comptabilitza al nostre país 27 espècies en perill crític i 87 en perill. L’estudi dibuixa a Catalunya sis punts d’alta biodiversitat amenaçada. Al delta de l’Ebre, el treball troba a faltar que la protecció de la zona deltaica s’estengui a tota l’àrea de distribució del samaruc i l’esturió. També en aquesta zona s’alerta sobre el mol·lusc Pseudunio auricularius que la UICN considera extint i és present arreu de Catalunya.

També a la cadena de serres des del Delta fins al Montsant passant per Cardó, Tivissa, Vandellòs i Llaberia els atribueix l’esturió i el mol·lusc citat a més del cargol Pyrenaearia molae, endèmic de les roques calcàries i les obagues de la serralada Prelitoral tarragonina. Al Montseny, hi ha el tritó que du el nom de la serra tot i que també el mol·lusc citat. També al parc natural del Cap de Creus es troba el mol·lusc junt amb la baldriga balear, en perill d’extinció per la reducció de les zones mediterrànies de cria. A l’Alt Pirineu, s’assenyala el cas del visó europeu, mentre que la planta rupícola Borderea chouardi es troba en perill d’extinció al congost de la Noguera Ribagorçana a la zona del pantà d’Escales, tenint en compte que s’enfila per les parets calcàries.

Espècies marines en perill són el peix àngel i la milana.