Medi ambient

SEQUERA

Els municipis gironins on caldria tancar aixetes o revisar a fons dades

La feina de fiscalització que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha emprès per mirar que els municipis compleixin el límit diari de consum (230 litres per habitant i dia) tot just acaba de començar. I és feixuga, perquè una repassada de les dades permet comprovar –o no, perquè en molts casos hi falten els consums municipals de l’abril i el maig– que només 77 ajuntaments passen el tall, dels 180 a examen.

En realitat, pel que fa al conjunt de municipis, n’aprovarien 107, ja que n’hi ha trenta –els de l’aqüífer del Baix Ter i el Daró– fora de l’estat d’emergència hídrica per la sequera. Sumen els 210 sota tutela de l’ACA a la demarcació, ja que els onze de la Cerdanya s’emmarquen en la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

La falta de dades dels dos darrers mesos –en un total de 43 casos– es podria arribar a atribuir als enviaments trimestrals, però, a 15 de juny, set consistoris gironins encara no havien tramès cap dada dels darrers dotze mesos: Beuda, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Sant Andreu Salou, Sant Ferriol, Vilamaniscle i Vilopriu. El director de l’ACA, Samuel Reyes, ha evitat fins ara donar noms de poblacions concretes, però hi ha una trentena d’expedients sancionadors oberts arreu de Catalunya, inicialment per sota dels 1.000 euros. Han començat collant més aquells que encara no han presentat xifres i no pas els que es passen dels 230 litres de mitjana.

Els que més gasten

Tot retornant a les dades aportades, 69 dels 180 ajuntaments analitzats excedeixen el límit. El rànquing el lideren tres petites poblacions: Santa Llogaia d’Àlguema (715 litres diaris per habitant), Torrent (699) i Planoles (663), i Riudellots de la Selva (615) i Pont de Molins (528) estiren fins al cinquè lloc.

L’alcaldessa alt-empordanesa de Santa Llogaia, Mireia Pimentel, constata l’estadística, però l’afegeix a la llarga llista de complicacions burocràtiques que han d’assumir els municipis petits, que en aquest cas també poden agreujar hortolans o explotacions ramaderes que han de recórrer a la xarxa pública d’abastament si els falta aigua als pous. Un altre escenari és el de Torrent, llogarret del Baix Empordà amb 166 habitants empadronats tot l’any, però amb nombroses segones residències d’alt nivell i un establiment turístic referent internacional. L’alcalde, Josep Maria Ros, defensa que durant el seu mandat han passat d’un 50% de pèrdues d’aigua a la xarxa “a una eficiència del 90%”.

Tot i quedar segons per la cua de consum, és destacable que al poble s’havien consumit 1.598 litres diaris per habitant el juny de l’any passat, i que s’han reduït en un 60% al maig. Ros diu que, comptant la capacitat total del parc d’habitatges, la mitjana ja baixaria dels 700 als 400 litres diaris, però admet que ja han començat a trametre cartes als propietaris amb consums més elevats per dissuadir-los de regar. “Si en fan cas omís, preparem una ordenança”, però coincideix que falten recursos humans, ja que ell mateix s’encarrega de revisar consums per destriar-ne alguns que ultrapassarien els 2.500 litres diaris per cap. Sosté que cal suprimir esplanades privades de gespa, no pas piscines, però també defensa que l’estadística hauria de comptar el parc real de residents potencials, i no només els censats, cosa que vol debatre amb l’ACA.

Riudellots i les càrnies

Riudellots, amb poc més de 2.000 habitants censats, és el municipi més poblat dels cinc grans consumidors, però aquí, l’alcalde, Josep Santamaria, assenyala la influència de les indústries càrnies, amb tres grans escorxadors que poden requerir més aigua diària que la resta de la població. Han presentat al·legacions davant l’ACA i s’han compromès a segregar els grans consums industrials, que juguen a una altra escala en matèria de restriccions, i estan pendents de resposta.

Els que més retallen

Des de l’ens hídric destaquen que estan en contacte amb centenars d’ajuntaments. Els municipis més poblats, amb Girona al capdavant, preocupen poc. La capital superava fa un any la ràtio (242), però al maig ja se situava en 218. Figueres també ha fet baixar la xifra de 200 a 177 litres. Entre els més poblats amb menys consum, destaca Salt, que també estalvia dels 130 litres diaris per veí a 126. Els pobles que menys consumeixen són Sant Miquel de Campmajor i Albanyà, amb 44 litres diaris per cap –al març, al segon municipi– però són un casos excepcionals perquè allà la majoria de veïns disposen de pous propis.

De les capitals comarcals gironines, Ripoll és l’única que sobrepassava al maig la ràtio (265). I hi ha poblacions del litoral que han fet esforços, com ara Begur, que amb l’ordenança aprovada recentment, un ban i cartes, ha pogut baixar dels 502 litres de fa un any a 324, i on l’alcaldessa, Maite Selva, diu que la majoria de grans consumidors han respost, tot i que han sancionat alguna empresa de camions cuba que garantia aigua per al reg o omplir piscines. A Sant Feliu de Guíxols sí que han posat a ratlla consums, dels 404 litres del juny de 2022 als 192 per cap i dia al maig, gràcies a la disciplina de comunitats i privats en el reg, a banda de l’estalvi municipal, i fonts del consistori anuncien que continuaran amatents que les factures particulars no creixin aquest estiu.A Llagostera, els surten els números, amb una reducció de 181 litres diaris per habitant a 152 aquest maig, però el nou alcalde, Narcís Llinàs, admet que “preocupen especialment les pèrdues d’aigua degudes a l’estat precari de les canalitzacions que porten l’aigua a les urbanitzacions, en especial a Selva Brava i Font Bona”. I s’ha aprovat una actuació per gairebé 1,59 milions d’euros que l’ACA subvencionarà en un terç. L’ens hídric de la Generalitat va convocar la setmana passada una línia d’ajuts als municipis per resoldre fuites, i esperen veure qui s’adhereix i projectes abans de començar a sancionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Acompanyar vides

Badalona

Nova vida al càmping

Olot
Urbanisme

Els blocs de formigó de la fàbrica Bosser a Sabadell es trauran abans de l’estiu

Sabadell
educació

El 25% de castellà a l’escola, cap a Europa

barcelona

La Jana no ho pot evitar

Mataró
Medi Ambient

L’ACA millorarà amb 1,3 milions la maresma de les Filipines

Viladecans
castellers

Els maduixots marxen de Pineda per instal·lar-se a Palafolls

PINEDA DE MAR
societat

Calella ofereix una llar a dones grans en situació de sense llar

calella

Els ‘aces solidaris’ de Banc Sabadell acumulen més de 400.000 euros des de la posada en marxa el 2008