Medi ambient

canvi climàtic

Groenlàndia ha perdut un 20% més de gel del calculat en les últimes quatre dècades

De les 207 glaceres de l’estudi, 179 van retrocedir significativament

La capa de gel de Groenlàndia, la segona més gran del món, ha perdut aproximadament 5.091 quilòmetres quadrats de gel des de 1985 a 2022, segons un estudi publicat en Nature, que assenyala que les actuals estimacions consensuades han subestimat la pèrdua de massa recent a l’illa fins a un 20%.

Més concretament, la capa de gel s’ha reduït una mitjana de 218 quilòmetres quadrats cada any des de gener de 2000, segons l’anàlisi.

Encara que aquesta quantitat ha tingut un impacte relativament petit en la pujada del nivell de la mar, la pèrdua de gel pot tenir implicacions en la circulació oceànica i, per tant, en la distribució de l’energia tèrmica global.

L’examen ofereix una visió exhaustiva del retrocés en les vores de tota la capa de gel des de 1985 fins a 2022, a partir de gairebé un quart de milió de dades obtingudes per satèl·lit sobre les posicions de les glaceres. De les 207 glaceres de l’estudi, 179 van retrocedir significativament des de 1985, 27 es van mantenir estables i un va avançar lleugerament.

Les capes de gel de tot el món han experimentat un retrocés en les últimes dècades i la de Groenlàndia en particular un període de pèrdua accelerada de massa des de la dècada de 1990.

Els models climàtics anticipen amb un alt grau de certesa que aquesta pèrdua de gel a Groenlàndia continuarà, però la recerca sobre com ha retrocedit anteriorment la capa de gel podria oferir una idea del seu comportament futur, resumeix Nature.

Circulació oceànica

Encara que no augmenta el nivell de la mar, el gel addicional representa una important entrada d’aigua dolça en l’oceà, resumeix una nota del JPL.

Estudis recents han suggerit que els canvis en la salinitat de l’Oceà Atlàntic Nord deguts al desglaç dels icebergs podrien afeblir la circulació meridional de l’Atlàntic, part de la “cinta transportadora” mundial de corrents que transporten calor i sal per l’oceà.

Segons els autors, això podria influir en els patrons meteorològics de tot el món i afectar els ecosistemes.

Els investigadors també van descobrir que algunes de les glaceres d’aquesta capa de gel que van experimentar la diferència més gran entre el creixement hivernal i el retrocés estival en un sol any van ser també les glaceres que més van retrocedir entre 1985 i 2022.

Això indica que la variabilitat estacional de les glaceres podria ser un indicador del retrocés a llarg termini.

En 2022, un altre estudi de Nature que combinava dades de satèl·lit amb models numèrics d’alta precisió, estimava que la pèrdua de gel de les glaceres del nord-est de Groenlàndia serà a la fi d’aquest segle sis vegades major d’allò que s’havia estimat fins ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les delegacions de TV3 i CatRàdio a Girona aniran a l’espai Santa Caterina

GIRONA
tercer sector

Càritas Lleida, Solsona i Urgell atén un 11% més de persones

Lleida
MEDI AMBIENT

L’actuació d’urgència en el litoral de Barcelona puja finalment a 125.000 euros, segons l’Estat

Pineda de Mar

L’Ajuntament demana al BBVA més caixers per la reducció d’oficines

Terrassa
economia

El tràfic de mercaderies al Port de Barcelona arriba als 22,8 milions de tones

Barcelona
comerç

A Catalunya es faran 408 fires el 2024

Calella
Urbanisme

Les obres de la Meridiana continuaran l’any vinent fins a Fabra i Puig

Barcelona
tribunals

El TSJC ha de resoldre si autoritza una bicicletada als túnels de Vallvidrera

Barcelona
tribunals

L’Audiència ordena repetir el judici a un vigilant del metro absolt tot i trencar la cama a un usuari

Barcelona