Medi ambient

El primer molí eòlic, gironí

Els pioners en l’aposta per l’energia eòlica a l’Estat espanyol van ser catalans. I el primer aerogenerador eòlic per al consum en llars es va instal·lar al municipi empordanès de Vilopriu, inaugurat el 10 de març del 1984 per la cooperativa Ecotècnia. Aquest mes es compleixen 40 anys de la posada en marxa d’una instal·lació modesta, amb una potència de 15 quilowatts, només 14 metres d’alçada i unes pales de 12 metres de diàmetre de rotor. Sense permisos per connectar-lo a la xarxa elèctrica –tampoc preveia la legislació vigent aleshores aquesta mena de ginys–, va comportar uns 100.000 euros d’inversió. La inauguració va acabar amb un dinar amb més de 500 persones, una arrossada que es va repetir en altres ocasions, com ara fa una dècada.

Aquell primer prototip va ser l’embrió dels primers parcs eòlics estatals, a les Canàries, la Manxa o Tarifa. I a les comarques gironines, a banda de Vilopriu, aquell 1984 també hi va haver una altra iniciativa de particulars una mica més ambiciosa a Garriguella, amb cinc aerogeneradors de 24 kW que podien abastir algunes desenes de llars. La primera experiència comercial va ser el parc eòlic del Pení de Roses, a inicis de la dècada dels noranta del segle passat, amb sis turbines de dimensions també reduïdes. La instal·lació va ser gestionada per Endesa, però va quedar obsoleta i es va desmantellar el 2007. El pla especial del Parc Natural de Cap de Creus tancava la porta a ampliar el desenvolupament de l’eòlica terrestre.

EFEMÈRIDE

El primer molí eòlic, gironí

Els pioners en l’aposta per l’energia eòlica a l’Estat espanyol van ser catalans. I el primer aerogenerador eòlic per al consum en llars es va instal·lar al municipi empordanès de Vilopriu, inaugurat el 10 de març del 1984 per la cooperativa Ecotècnia. Aquest mes es compleixen 40 anys de la posada en marxa d’una instal·lació modesta, amb una potència de 15 quilowatts, només 14 metres d’alçada i unes pales de 12 metres de diàmetre de rotor. Sense permisos per connectar-lo a la xarxa elèctrica –tampoc preveia la legislació vigent aleshores aquesta mena de ginys–, va comportar uns 100.000 euros d’inversió. La inauguració va acabar amb un dinar amb més de 500 persones, una arrossada que es va repetir en altres ocasions, com ara fa una dècada.

Aquell primer prototip va ser l’embrió dels primers parcs eòlics estatals, a les Canàries, la Manxa o Tarifa. I a les comarques gironines, a banda de Vilopriu, aquell 1984 també hi va haver una altra iniciativa de particulars una mica més ambiciosa a Garriguella, amb cinc aerogeneradors de 24 kW que podien abastir algunes desenes de llars. La primera experiència comercial va ser el parc eòlic del Pení de Roses, a inicis de la dècada dels noranta del segle passat, amb sis turbines de dimensions també reduïdes. La instal·lació va ser gestionada per Endesa, però va quedar obsoleta i es va desmantellar el 2007. El pla especial del Parc Natural de Cap de Creus tancava la porta a ampliar el desenvolupament de l’eòlica terrestre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cent anys del santuari de Lourdes d’Arenys de Munt

Arenys de Munt
BARCELONA

Una aurora boreal es deixa veure al cel de Catalunya

POLICIAL

Interior tria el comissari en cap, Eduard Sallent, com a major dels Mossos

barcelona
judicial

Arxivada la causa contra els mossos per la pèrdua d’un ull per projectil durant les protestes per Hasél

barcelona
educació

L’escola La Farga, l’Associació Educativa Vall del Terri, Anna Juàrez i Josep Callís reben els Premis Mestres 68

girona
SOCIETAT

Un nen discapacitat espera des del setembre transport sanitari per anar a escola

BARCELONA
església

L’arquebisbat augmenta la pressió pel desallotjament de l’Esperit Sant

barcelona
medi ambient

L’alcaldessa de Gisclareny, nova directora del Parc Natural del Cadí-Moixeró

GISCLARENY
EDUCACIÓ

Malgrat insisteix a ubicar la segona llar d’infants municipal a l’escola Marià Cubí

MALGRAT DE MAR