Una vacuna en un temps rècord

Un dels reptes de les administracions a l’hora d’afrontar la vacunació és vèncer la desconfiança d’una part de la ciutadania envers les vacunes. Al col·lectiu estructural antivacunes, s’hi afegeixen els que en desconfien per la rapidesa amb què s’hi ha arribat. Segons va recordar ahir el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, “s’ha aconseguit en molt poc temps perquè el virus ja es coneixia el 10 de gener i es va posar en obert, i tots els grups de recerca van poder començar a treballar des d’aquell dia”. També perquè, “quan es van veure les primeres dades de seguretat i eficàcia en fase 2, es van començar a produir vacunes, cosa que no havia passat mai, arran d’un acord entre diferents països i les empreses”. I, finalment, “perquè per l’emergència de la situació les agències reguladores prioritzen l’anàlisi de la vacuna per veure si és eficaç”. Així doncs, els terminis habituals per aconseguir una vacuna “han estat escurçats”, segons Argimon. “Però ningú s’ha saltat cap pas de recerca: s’ha fet anàlisi clínica, fase 1, fase 2, fase 3, i estem començant la fase 4, la postcomercialització”, aclaria. Argimon va afirmar que “la majoria de vegades les vacunes són eficaces”, però ara caldrà fer un seguiment per avaluar-ne l’efectivitat i la seguretat, “perquè no és el mateix administrar les vacunes en condicions d’assaig clínic, a milers de persones, que a milions de persones”.“Les vacunes salven vides”, va concloure, contundent.

La de Pfizer-BioNTech és la primera que s’ha començat a subministrar a la UE, però no pas l’única que hi ha sobre la taula. La podria seguir la de Moderna, ja que l’Agència Europea del Medicament l’ha d’avaluar el dia 6 de gener. Tant la de Moderna com la de Pfizer-BioNTech es basen en la mateixa estratègia, “innovadora i fascinant per als científics”, segons explica la investigadora del departament de biomedicina de la Facultat de Medicina de la UB, Jovita Mezquita-Pla. Ha consistit a administrar nanopartícules enginyades per transportar ARNm. Les nanopartícules, que han de disposar d’un mecanisme de diana per trobar les cèl·lules adients del sistema immunitari, donaran lloc en aquestes cèl·lules a proteïnes informadores capaces de despertar la resposta productora d’anticossos, i adquirir la memòria per a quan es trobin amb el veritable virus SARS-CoV-2. La incògnita és la falta de familiaritat amb l’estratègia, i la llicència que la UE ha atorgat a la vacuna de Pfizer-BioNTech obliga a continuar estudiant almenys dos anys per determinar la durada de la protecció i l’eficàcia en nens, persones immunodeprimides, embarassades i asimptomàtics. Mezquita-Pla insisteix que les vacunes, “més enllà de la variabilitat en l’eficàcia, són segures”.

L’investigador Oriol Mitjà va reafirmar ahir a Twitter que “les vacunes ARNm de Pfizer i Moderna són molt segures i seran la clau per combatre la Covid-19”. “El risc a curt termini és quasi inexistent i el risc a llarg termini és només teòric i altament improbable”, va dir.