La pandèmia dispara l’addicció als videojocs

Les consultes per problemes d’addicció als videojocs s’han disparat el darrer any, arribant a quadruplicar el que era habitual. Ho mostren les dades de la unitat de joc patològic i addiccions comportamentals de l’hospital de Bellvitge, des d’on s’indica també el motiu d’aquest pic que trenca amb la dinàmica de creixement suau de la darrera dècada. “És l’evidència de les conseqüències en salut mental a mitjà i llarg termini pel que fa a l’ús abusiu de videojocs durant els períodes de confinament”, assegura la psicòloga clínica Susana Jiménez, cap del servei que tracta aquests casos.

L’especialista coneix de primera mà com els aspectes positius dels videojocs poden quedar absolutament ofuscats per les implicacions negatives de fer-ne un ús descontrolat i aclareix que, “tot i que aquesta conducta s’ha associat tradicionalment al gènere masculí, el risc de l’ús problemàtic existeix en ambdós gèneres” i que cada vegada reben “més consultes de noies”.

És un problema difícil d’acceptar i fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció i acudeixen a les consultes mèdiques o a associacions d’autoajuda poden passar mesos. Segons els especialistes, els videojocs de caràcter massiu, de rol i multijugador que es juguen en línia són els que solen generar més problemes.

“En el context adequat i amb un patró d’ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar l’autoestima i les relacions socials, i fins i tot permeten practicar idiomes. Però alhora hem de reconèixer i prevenir l’impacte negatiu que poden tenir arran de fer-ne un ús abusiu i hem d’assumir la responsabilitat de promoure’n un ús saludable”, reflexiona la doctora Jiménez.