Salut

Salut pública

Badia del Vallès, la llarga lluita contra l’amiant

El municipi confia a tenir descontaminat tot el seu parc d’habitatges el 2025

Treballa coordinat amb l’Agència de Residus de Catalunya per retirar el mineral tòxic dels 200 blocs afectats

L’associació de veïns denuncia els canvis d’estratègia i els retards en l’execució de les obres

Amb el deteriorament o la ruptura de l’amiant, s’alliberen a l’aire fibres perilloses si s’inhalen

El 2024 serà un any clau a Badia del Vallès, municipi de més de 13.000 habitants, per accelerar el procés de retirada de l’amiant de tot el seu parc d’habitatges. Es tracta de 200 blocs construïts durant el desarrollismo franquista amb un material tòxic que, 50 anys després, continua present en façanes, teulades i en els tubs de sortida de fums per la part posterior dels edificis, fet que posa en risc la salut de la seva població.

La lluita del municipi per erradicar aquest mineral nociu ve de lluny, però va rebre un impuls important el 2016, quan la Comissió de l’Amiant –creada per l’associació de veïns i oberta a l’equip de govern i a tots els grups polítics municipals– va encarregar el Mapa de l’Amiant, un document que ha servit de guia a l’Ajuntament per pilotar el projecte de descontaminació.

El mapa, que es va concloure i es va fer públic el juliol del 2021, “és un full de ruta consensuat que va servir, primer, per mesurar l’estat de degradació i de presència de fibrociment en tot el parc d’habitatges; per fer una valoració econòmica del cost de la retirada de l’amiant i, finalment, per elaborar una estratègia per a la seva extracció, que ha estat fixada per experts en salut pública”, explica l’alcaldessa, Eva Menor. El mateix 2021, al novembre, la Generalitat anunciava una subvenció de 4,5 milions d’euros –el cost estimat pel Mapa– per executar el projecte d’intervenció. Tot i disposar des del primer moment del suport i la coordinació amb l’Agència de Residus de Catalunya –“En un exemple de col·laboració d’administracions i de com s’han de treballar aquest tipus de projectes”, segons Menor–, el procés de descontaminació va topar amb els primers esculls com, per exemple, la dificultat per trobar empreses que executessin la primera fase d’actuació prevista en el Mapa: l’encapsulat dels edificis, és a dir, la protecció dels elements més deteriorats per evitar el despreniment de fibres d’amiant.

Les dues licitacions que s’han fet per a aquesta fase han quedat desertes, ja que cap de les empreses ha complert amb el requisit exigit d’experiència prèvia en aquest àmbit. “Què passa? Que l’encapsulat és un procés que no s’ha fet mai, almenys amb el volum que es requereix en el cas de Badia del Vallès”, indica Menor. “D’acord amb l’Agència de Residus, farem directament la segona fase de l’actuació, la retirada, perquè aquí sí que hi ha empreses que poden acreditar aquesta solvència tècnica”, hi afegeix. Això, unit al fet que el deteriorament de l’amiant no ha avançat tant aquests dos darrers anys com preveia el Mapa –s’han fet més mesuraments al respecte–, avalaria el canvi d’estratègia. “Ara ho afrontarem d’una altra manera perquè la voluntat tant de l’Agència de Residus, com de l’Ajuntament i la Comissió de l’Amiant és que tot quedi resolt abans d’octubre del 2025”, el termini fixat, en principi, per la Generalitat. “Que el 2025 pugui ser la data en què Badia del Vallès sigui una ciutat completament lliure d’amiant”, rebla Menor.

En aquest sentit, l’Ajuntament confia a poder treure a licitació els treballs de retirada de l’amiant el primer trimestre de l’any vinent. Abans, s’haurà inspeccionat bloc per bloc per esbrinar la realitat de cada habitatge –uns 5.000– i adequar les intervencions que s’hagin de fer als plecs de licitació. “L’estratègia que nosaltres plantejarem és fer lots perquè hi hagi moltes empreses que treballin alhora, per intentar així escurçar els terminis i que es pugui desenvolupar el procés com més aviat millor.”

Projecte pioner

Menor i Rafael Moya, primer tinent d’alcaldessa i regidor d’Habitatge, sostenen que la fase administrativa prèvia és la que pren més temps, mentre que la part executiva –la retirada de l’amiant dels edificis– serà més ràpida. I defensen el caràcter pioner de l’operació a tot Catalunya. “Serà un èxit, n’estic convençuda. Farem tots els possibles per aconseguir-ho, és una oportunitat per a nosaltres i per a tot el país perquè, si a Badia funciona bé, haurem obert camí perquè el que vingui darrere nostre sàpiga com ho ha de fer”, assegura Menor.

A l’Associació de Veïns, però, s’hi respira neguit i escepticisme. El president de l’entitat, Juan José Díaz, reivindica el paper clau que ha tingut la Comissió de l’Amiant –a la qual l’Ajuntament posa al dia sobre la seva actuació– en la lluita per la descontaminació del municipi: “Si no s’hagués creat la comissió, no sé com estaríem avui perquè no hi havia cap moviment al respecte a nivell institucional, ni per part de la Generalitat ni de l’Ajuntament.” “Hi va haver veïns que es van adonar d’aquest gran perill de l’amiant. Cal pensar que a Badia n’hi ha 13.000 tones, tots els nostres habitatges en tenen. De manera que algú s’havia de posar en marxa. A les institucions els va costar molt entendre-ho, però nosaltres ja sabíem que era una qüestió d’urgència i de salut pública”, corrobora Arturo Cortés.

Aquest veí lamenta que no s’hagin fet estudis sobre l’impacte de l’amiant en la salut dels badiencs, estudis que puguin demostrar la causalitat directa entre la inhalació de partícules de l’amiant deteriorat de Badia amb l’aparició de casos de càncer o asbestosi al municipi. A l’associació de veïns, també hi ha temors i incerteses pel canvi d’estratègia en les obres i molta impaciència pels retards, mentre es deplora que s’hagi anat allargant el procés fins al 2025. “Crec que aquí la burocràcia s’ha ajuntat potser amb la inexperiència de l’Ajuntament i la ineficàcia. Que si tot això s’hagués treballat més bé des del primer moment, l’amiant ja s’hauria tret avui de Badia.” Asseguren que tots aquests problemes i preocupacions els discuteixen amb l’Ajuntament en el si de la Comissió de l’Amiant, però que, com a veïns, no tenen marge de maniobra. “Tenim les mans lligades. Com a comissió i com a associació de veïns no som qui per prendre decisions, ni per posar-nos al davant de les institucions, ni per llançar el poble sobre l’Ajuntament o la Generalitat, si no és que les coses es posen molt i molt crues. Però s’han d’espavilar i han de ser conscients –que no dic que no ho siguin– que això és un problema de salut pública i molt greu. L’amiant s’ha de retirar ara mateix”, afirma Cortés. També retreuen a l’Ajuntament que s’estigui “adormint” amb la falta de pressupost –i la recerca del corresponent finançament– per a la substitució de teulades contaminades, un cost que, segons diuen, no està previst en la subvenció de la Generalitat.

El govern català va aprovar al març el Pla Nacional per a l’Erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032, per assolir l’objectiu fixat per la Unió Europea de retirar l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt del territori abans del 2032. El document, que recull 21 actuacions, sorgeix a proposta de la comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, creada el 2019 i integrada per vuit departaments de la Generalitat; l’Associació Catalana de Municipis, i la Federació de Municipis de Catalunya. També altres administracions i entitats, com ara les quatre diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Associació de Micropobles de Catalunya, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona i el col·lectiu de Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant.

4,5
milions d’euros
és la subvenció que atorga la Generalitat per a la retirada de l’amiant dels 200 edificis residencials de Badia del Vallès.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CASSÀ DE LA SELVA

Reparen una fuita a la canonada que porta l’aigua a la Costa Brava centre

CASSÀ DE LA SELVA
Figueres

Figueres fa un salt en seguretat posant càmeres

figueres

El rei, Armada i el 23-F

Alemanya

Legalitzen el consum de cànnabis per a ús personal

barcelona
Societat

Tomàs Martínez Miró, pedagog, sindicalista i activista cultural

La Generalitat enderrocarà l’antic edifici de Treball

girona
SUCCESSOS

Un jutjat investiga les causes de l’incendi

barcelona
societat

El govern espanyol augmentarà fins el 50% l’aportació a la Llei de dependència

barcelona
urbanisme

Costes comença a definir la protecció de la platja d’Altafulla

ALTAFULLA