Càstig independentista, incertesa a Catalunya

Vot de càstig indiscutible a l’independentisme català en les eleccions al Parlament celebrades ahir i que deixen un panorama incert de pactes que fins i tot podria desembocar en una nova convocatòria electoral. El PSC de Salvador Illa s’ha proclamat guanyador dels comicis amb un total de 42 diputats, seguit de Junts, amb 35, i d’ERC, amb 20, però per ser investit president necessitaria el suport d’almenys una d’aquestes dues formacions. I les dues opcions són prou complicades. Pel que fa a ERC, amb una forta davallada que ara obrirà una necessària reflexió interna, la suma dels diputats socialistes i dels sis dels Comuns possibilitaria la reedició d’un tripartit. Però la compareixença d’anit de Pere Aragonès anunciant el seu pas a l’oposició semblava descartar-lo. Pel que fa a Carles Puigdemont, amb els 35 diputats obtinguts per a Junts, la mà allargada a ERC per sondejar la possibilitat de formar un govern que implicaria el suport o l’abstenció d’altres formacions obre també moltes incògnites. I possibles efectes col·laterals per a un Pedro Sánchez que hauria de valorar si se’ls pot permetre a les portes de les eleccions europees. Tot plegat amb una llei d’amnistia que encara no ha esgotat el seu tràmit.

Ni tan sols la solemnitat electoral de la jornada d’ahir va lliurar-se de l’habitual caos ferroviari al servei de Rodalies, amb un altre robatori de coure amb repercussions, qui sap si intencionades o accidentals, en el normal desenvolupament de les votacions. Ara l’única certesa és que el bloc independentista, amb una CUP reduïda a quatre diputats, ha estat incapaç de retenir la majoria, passant del 52 per cent del suport electoral al 43. Una majoria que ja no seria possible ni tan sols acceptant els dos diputats d’Aliança Catalana, una via que el compromís subscrit per tal de rebutjar el suport d’aquesta formació ja impossibilita d’entrada. Pel que fa a Vox i el PP, els primers han mantingut les posicions conservant els 11 diputats i els segons han crescut fins als 15 després de devorar Ciutadans, però caldrà veure fins a quin punt això arrossegarà a partir d’ara els populars a posicions socialment més dures.