El futur Campus de Salut de Girona podrà créixer fins a 193.000 m²
El projecte del Campus de Salut de la regió sanitària de Girona, a cavall de la capital i el terme veí de Salt, creixerà fins als 193.000 metres quadrats de superfície construïda, segons va confirmar ahir el conseller Manel Balcells en la presentació del pla assistencial i funcional elaborat durant el darrer any i mig. El document, definit després d’un procés participatiu extens per escoltar les demandes de professionals i usuaris, ha de servir com a “primera pedra” prèvia a la intervenció dels arquitectes, però amb visió de present –arran de la pandèmia– i perspectiva de futur –ja compten que no s’acabarà abans del 2030–. “Hem de pensar en la demografia [a l’alça], en l’envelliment de la població i que tingui capacitat de creixement”, va defensar Balcells.
Superfície de reserva
És per això que dels 193.000 m², n’hi haurà 17.000 que quedaran en reserva per a creixements futurs i per “construir el que calgui”, va insistir el nou gerent de la regió sanitària, Jaume Heredia. Però in situ, sense necessitat d’haver de replantejar, com ara, el trasllat de l’hospital Josep Trueta. Descomptant els 43.000 m² ja construïts del parc hospitalari Martí i Julià, seran 150.000 m² d’obra nova, amb unes xifres de millora de capacitat assistencial que ahir van revelar per primer cop i que ja queden clares: un 73% més respecte a la suma dels dos hospitals actuals, un cop exhaurit el sostre.
Creixement modular
D’inici, la suma dels dos blocs quirúrgics –ara amb 19 sales d’operació entre el Trueta i Santa Caterina– creixerà fins als 31, i també un terç més per a petites intervencions –de 12 a 18–. L’altra àrea que en sortirà enfortida són les urgències, que passarien dels 84 boxs actuals als 136. I també, pel que fa a llits d’hospitalització, en sumaran 117 als 674 actuals, amb un creixement molt superior –dels 118 als 288 (+144%)– en l’atenció intermèdia de malalts crònics, gent gran i les cures pal·liatives. Són els perfils assistencials que més han crescut i continuaran fent-ho, per la major esperança de vida, i poden requerir ingressos freqüents però estades curtes, cada cop més encarats a l’atenció domiciliària.
Malgrat això, la coordinadora del pla assistencial, Maria Josep López Dolcet, destacava que del 17% de llits d’hospitalització que es guanyen, encara hi hauria un 11% més de marge per créixer, o un 19% més de boxs d’UCI, una àrea que es reforça en un 30%, i en un 75% en el cas de la unitat pediàtrica de crítics, un servei fins ara petit, però que intentaran segregar dins del paradigma d’endreçar i separar l’entrada als diferents serveis, però amb una bona interconnexió interna si calen derivacions.
Tot el sistema, segons López Dolcet, preveurà la “necessitat de versatilitat i adaptació” d’espais a circumstàncies sobrevingudes, com ara una altra pandèmia, sobre l’experiència d’altres hospitals.
Habitacions individuals
En el cas de la unitat maternoinfantil, la responsable del pla va dir que el nou model aposta per les cambres per a una única mare, per una qüestió d’intimitat i qualitat per a les famílies i els nadons, i que només preveuen que pugui créixer un 25%, en els dos escenaris, dins del context actual de baixa natalitat. Però el model s’estendrà a la resta de llits d’hospitalització, per a la comoditat dels ingressats i acompanyants, però també per fer front a l’amenaça creixent d’infeccions per bacteris multiresistents als antibiòtics.
Docència i recerca
Tot el projecte pivota, alhora, al voltant del trasllat d’activitat de les facultats de Medicina i Infermeria de la Universitat de Girona (UdG), i de la integració de les pràctiques i recerca de l’alumnat i investigadors dins de l’activitat quotidiana del futur campus.
Per aquest motiu, l’habilitació de nous blocs quirúrgics dissenyats i construïts de zero mirarà d’eliminar els obstacles afegits en forma de cablejat pe terra, i l’objectiu de connectar amb la docència permetrà introduir-hi –a banda de les tradicionals finestres per observar les intervencions quirúrgiques a distància– càmeres i pantalles.
Pel rector de la UdG, Quim Salvi, el fet de “concentrar en un mateix espai infraestructura i talent” és un element decisiu per al projecte, i possibilitarà ajuntar el treball de “recerca hospitalària i universitària”, amb una tecnologia compartida i com a pol per crear emprenedoria.
