Educació
Una investigació que ha rebut nombrosos premis
Sense rastre de celebració
Un treball de recerca de batxillerat de l’institut d’Amer inclou un documental sobre el drama dels exiliats en tres conflictes bèl·lics
La colomenca Neus Pagès dona veu a vuit testimonis i exposa vivències colpidores
L’estudiant no hi posa la veu, en el documental. Hi posa el sentiment, la mirada, la intencionalitat. Petjades sense rastre és, de moment, el treball de recerca de batxillerat d’una estudiant de l’institut Castell d’Estela d’Amer. De tota manera, la creació artística de Neus Pagès Selga (Santa Coloma de Farners, 2000) podria significar el debut d’una futura directora de cinema.
Alumna del mateix centre de Carla Simón, que va triomfar l’any passat amb Estiu 1983, Pagès ha volgut recordar la figura del seu besavi, en Joan Selga, que va estar exiliat a Argelers (Rosselló) al final de la Guerra Civil espanyola (1939). La història familiar ha estat “la inspiració” per tractar l’exili.
El treball ha rebut nombrosos guardons: el premi del Congrés de Recerca d’Alumnes de Centres de Secundària (CRACS 2018) de la Universitat de Girona (UdG), la quinzena edició dels premis del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) del 2018 i el concurs de recerca d’investigació a Santa Coloma. “No és habitual aquesta llista de premis”, admet la coordinadora pedagògica de l’institut, la Paquita Masoliver, que va substituir la Puri Merino com a tutora del treball de la Neus. A l’institut d’Amer, hi han fet classe aquest curs 276 alumnes entre ESO i batxillerat.
Pagès ha cursat el batxillerat artístic –a Santa Coloma no el fan– i recentment ha hagut d’afrontar la selectivitat. Li agradaria estudiar el grau en comunicació audiovisual i multimèdia a l’ERAM de Salt, un centre adscrit a la UdG. Ha fet un treball per escrit i el documental. Explica que l’ha ajudat un bon amic, l’Adrià Expòsit, que ja estudia a l’ERAM.
En el documental, de 48 minuts i que es pot veure a Youtube, Pagès compara el drama de l’exili en tres conflictes bèl·lics: la Guerra Civil espanyola, la guerra a Bòsnia amb la matança a Srebrenica el juliol del 1995 –8.000 persones mortes en dos dies– i l’actual conflicte a Síria, en què moren 160 persones cada dia, afirma el coordinador general de Creu Roja, Enric Morist.
Pallassos i familiars
Hi intervenen vuit testimonis, com ara un pallasso que ha fet riure nens sirians que no tenen res, en un camp de refugiats. “És una vergonya”, denuncia sobre el paper d’algunes grans organitzacions internacionals que, en principi, vetllen pels refugiats. També hi apareixen descendents que van veure com els derrotats de la Guerra Civil se n’anaven en direcció a l’Estat francès per la muntanya. “Tota la vida en una maleta”, s’hi diu.
Les històries, en segles i països diferents, es confonen unes amb les altres. Totes són de desplaçament i de mort. “Fa 22 anys i encara busquem familiars”, explica una bosniana refugiada que viu a Sant Celoni (Vallès Oriental), que malparla dels polítics i dels efectes d’una guerra. “La casa es pot reconstruir, però una família no.”
