Any nou, facultat nova

La nova seu de la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG, a l'edifici de l'antic seminari, va començar a rebre els primers usuaris dijous passat. De moment s'hi ha traslladat el professorat i uns 300 alumnes, tots els d'estudis de grau, que ja treballen en les noves instal·lacions del renovat edifici. La resta ho faran el 8 de febrer. Un cop completat el trasllat des d'Emili Grahit fins al Barri Vell, l'antic seminari acollirà més de dues mil persones (1.800 alumnes, 200 professors i personal no docent). Així doncs, l'estrena s'ha programat en dues etapes que permeten una progressiva adaptació a les noves instal·lacions.

Les opinions dels primers ocupants no estan encara del tot definides; estan en la fase de presa de contacte amb el nou entorn. Els comentaris que se senten pels passadissos fan referència, sobretot, a aquestes primeres impressions, i als dubtes, per altra banda lògics, que susciten. «On tens el despatx?», «On trobo l'aula?», «On és el bar?», «Busco l'aula d'estudi...», «On puc fer fotocòpies?»... El personal de la recepció atén amb paciència –i amb plànols quan fa falta– els alumnes, intentant orientar-los una mica en aquest gran edifici de passadissos llarguíssims, parets i portes blanques i sòls lluents. Tothom entén que els primers dies una certa desorientació és ben normal. Pregunto a una de les recepcionistes si no hauria estat millor penjar plànols, per estalviar-se preguntes, i em diu que ja està tot ben retolat, però que «és més còmode preguntar». M'ho miro i té raó: les aules, els despatxos, els nivells... estan visiblement identificats amb els números que els pertoquen, però de plànol no en veig cap.

En racons estratègics dels passadissos s'acumulen muntanyes de caixes de cartró que són els residus del desembalatge del material que s'està efectuant sense dificultar, aparentment, l'activitat docent.

Entro a la sala d'estudi i hi ha quatre estudiants davant dels seus ordinadors. Em destaquen el salt qualitatiu que ha suposat deixar l'edifici i els barracons de l'antiga facultat del carrer Emili Grahit i ocupar les actuals instal·lacions, amples, modernes i ben condicionades. La millora és evident. Les aules estan llestes per rebre els alumnes. Cadires, taules, pissarres i projectors nous de trinca creen un ambient còmode del qual fins ara no disposaven. «Teníem aules a Emili Grahit, però a l'hivern hi feia molta fred, i se sentia el soroll del trànsit... per això sovint fèiem les classes en els barracons», testimonien. A l'antic seminari sembla que de problemes de calefacció no en tindran, perquè tot i que de moment s'hi ha instal·lat un percentatge baix d'estudiants, els radiadors funcionen a totes les plantes, i fins i tot a les aules buides hi ha una temperatura agradable.

Els pregunto també pel bar. Em diuen que encara no està llest, i que, a priori, li veuen un problema important: que serà exageradament petit. En total hi cabran unes 25 persones, i els han dit que només s'hi serviran entrepans freds. El recurs immediat són els locals de l'exterior.

Consideren, però, que el problema més important del nou emplaçament és l'aparcament. Aquest assumpte és el que desperta més recels i dubtes, perquè sembla evident per tothom que, tot i la nova zona de 130 places a l'altre costat de la muralla, l'espai per aparcar vehicles és i serà insuficient per acollir les més de dues mil persones que poden voler aparcar amb una certa proximitat a la seva facultat, i que s'afegiran a les que ja hi aparquen.

Per les escales que van d'un pis a l'altre trobo el degà de la Facultat d'Educació, Paco Giménez, i li pregunto si recuperaran la pintada (o hauria de dir guixada, perquè estava escrita amb guix) que durant anys i panys va haver-hi damunt la portalada de l'entrada principal de l'edifici, convertint-se en gairebé un lema de la Universitat: «És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)». Em diu que són sensibles a aquesta demanda i que estan estudiant la forma, però que d'una manera o altra hi serà. Potser és una visió excessivament nostàlgica, però sense aquesta inscripció sembla que a l'edifici li falti alguna cosa.