universitats
La UVic-UCC presenta el curs “del creixement”, a Manresa
Els nous graus de medicina i d’enginyeria de l’automoció donen múscul a la universitat
L’exalcalde Juli Sanclimens rep la medalla institucional per la seva tasca en pro de fer néixer una única universitat a la Catalunya Central
La UVic-UCC va inaugurar ahir al campus de Manresa el curs acadèmic “del creixement i desplegament de la universitat”, en paraules del seu rector, Jordi Montaña. El nou grau de medicina –sobretot– i també el d’enginyeria de l’automoció donen múscul a l’entitat i permeten ja assegurar, com va fer el rector, que el model “únic” amb el qual es regeix la universitat –privat però amb vocació i control públic– és “d’èxit”.
Segons Montaña, els nous estudis de medicina “suposaran una revolució en l’estructura sanitària i social del territori”. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va afirmar que els dos nous graus “demostren la vitalitat de la universitat”. I l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va exposar que “els beneficis per a Manresa i Vic són innegables: la universitat és un motor econòmic i tecnològic, i és evident que té incidència social”. També hi va fer referència la secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, que va definir la universitat com a “jove, però molt dinàmica i consolidada com a referent a les comarques centrals”.
L’encert de sumar
En l’acte, que per primer cop des del 2014 –quan es van unir les fundacions de Manresa i Vic– es va celebrar a la capital del Bages, es va fer molt èmfasi de l’encert i de la capacitat de les dues ciutats d’haver sabut sumar. I en aquest capítol de la història hi té molt a veure l’exalcalde de Manresa Juli Sanclimens, que ahir va rebre la medalla institucional de la universitat, precisament en reconeixement d’una tasca premonitòria –que data del 1995– que va acabar suposant el naixement de la UVic-UCC. “Decisions valentes que marquen un abans i un després”, va dir Erra.
El mateix Sanclimens es va encarregar d’explicar aquells contactes de fa 22 anys amb l’aleshores diputat osonenc Enric Castellnou –que ahir també era present a la sala–, que van permetre “encetar un camí perquè els estudis de Vic i Manresa poguessin constituir una única universitat de la Catalunya Central”. Aplaudit llargament per una sala on no cabia ni una agulla, Sanclimens va agrair també la feina feta per “l’amic Castellnou” i per l’aleshores regidora d’Ensenyament de Manresa, Teresa Just, “una mestra en majúscules”, va dir, ferma impulsora del desenvolupament dels estudis universitaris al Bages. En paraules de Valentí Junyent, el reconeixement a Sanclimens va ser “merescut” perquè va posar “en relleu la visió de futur que va tenir plantant primer la llavor de la Fundació Universitària del Bages” i, més tard, veient que “les dues ciutats podien sumar”.
Abans dels parlaments, el doctor en economia i professor dels estudis d’ADE de Manresa, Jordi Franch, va impartir la lliçó inaugural del curs, que va analitzar la situació i els reptes que ha d’afrontar l’economia catalana.
LA DATA
LA FRASE
La política sobrevola l’acte
L’actualitat política no va passar per alt en la inauguració del curs acadèmic. No va ser –ni de bon tros– el fil conductor, però va sobrevolar la sala durant algunes de les intervencions, que van permetre una doble lectura. El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, hi va fer referència quan va demanar que la situació es resolgui “amb visió de llarg termini, amplitud de mires i sense perdre la il·lusió”. També hi va fer esment Juli Sanclimens. L’exalcalde va aprofitar la presència de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i del batlle de Manresa, Valentí Junyent, per agrair-los la valentia envers la universitat i el país, i els va esperonar afirmant: “Ens en sortirem.” Així mateix, la secretària del Consell Interuniversitari, Mercè Jou, va exposar que estem en uns “moments difícils i complicats” i va demanar “no perdre la serenor” per assolir nous estadis de la mateixa manera que la societat els ha aconseguit fins ara. I també hi va fer referència Anna Erra, quan va comparar la “decisió valenta” que va prendre Sanclimens amb el coratge que caldrà per aturar el 155. I finalment Junyent, quan es va mostrar content pel fet que Manresa pogués ser la seu de la inauguració amb “normalitat” en un moment en què aquesta “normalitat” és molt preuada.
