Alerten que els focs aniran a més i que cal adaptar-se

€L’incendi a la Ribera d’Ebre ha tornat a obrir el debat per trobar qui en són els responsables, quin és el model de gestió forestal i territorial que s’ha d’adoptar i com s’han d’afrontar les campanyes de prevenció del risc d’incendis forestals, entre d’altres. En aquesta gran àgora de retrets entre propietaris forestals (80% privats), ramaders i pagesos i l’administració, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), organisme públic de recerca de l’ecologia terrestre, l’anàlisi territorial i el canvi global, hi ha volgut dir la seva advertint que els grans incendis forestals aniran a més i que ens hi haurem d’adaptar i “aprendre” a conviure-hi.

En un comunicat n’expliquen les causes i donen algunes pautes per fer possible aquesta convivència per permetre, protegir la població, els habitatges i explotacions agroramaderes i “els espais naturals de més valor”. Atribueixen l’augment dels grans incendis a dues causes: socioeconòmica i climàtica. La primera per l’augment de superfície forestal provocat per l’abandonament de les zones de cultiu i l’èxode rural, amb pèrdues de 10.000 hectàrees de cultius, que han convertit en bosc el 10% de terres que no ho eren el 1956. Això ha provocat, segons el Creaf, “masses forestals joves, que al no ser gestionades han esdevingut una extensió contínua i homogènia de bosc”, també en altitud, que provoca que el foc corri ràpid. L’altra gran causa és el canvi climàtic, amb més episodis de vents càlids i “redistribució de les precipitacions” que se sumen a les altes temperatures i el fet que s’assequi més la vegetació. Això fa que cada vegada hi hagi més dies de risc d’incendi.

Amb aquesta diagnosi, no responsabilitzen cap col·lectiu, sinó la “societat en el seu conjunt” i alerten que pot ser “contraproduent” destinar molts diners a la prevenció i extinció si no hi ha altres mecanisme per reduir el combustible, ja que afavoreix els grans incendis. Ho anomenen la “paradoxa del foc” i recorden que petits incendis són “vacunes” per protegir-se dels grans. Fomentar les pastures, la gestió de les vores dels cultius, de carreteres o pobles, la millora de la gestió forestal trobant-ne la viabilitat econòmica i una planificació conjunta del territori poden ser les eines, asseguren, que solucioni el problema en algun lloc.