Un dels ferits a l’explosió a Tarragona: “Durant 10 segons va sonar com si fos una olla de pressió i després vaig veure la fogonada”
Felipe Rendón es queixa que “fins gairebé al cap de dues hores no va venir l’ambulància”
El SEM respon que va seguir el protocol i que van donar prioritat als dos ferits més greus
Un dels dos treballadors ferits en l’explosió de l’empresa Iqoxe a la petroquímica de Tarragona que continuen ingressats a la Vall d’Hebron ha explicat a El món a RAC 1 com va viure el moment de l’explosió. També s’ha queixat de la llarga espera que va haver de patir perquè l’ambulància el traslladés a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Felipe Rendón, de 25 anys, va rebre un impacte de metralla al cap de la mida de l’esfera d’un rellotge de polsera i el van haver d’operar d’urgència. També té una cremada de grau tres i ara l’han traslladat a la Vall d’Hebron per a tornar-lo a operar.
“Durant 10 segons va sonar com si fos una olla de pressió. Un dolor a les orelles que no es podia estar allà. Vaig anar a avisar a la sala de control que alguna cosa no funcionava i aleshores vaig veure la fogonada”, ha relatat Rendón sobre el moment de l’explosió.
“Estava fent una ronda per controlar els nivells dels tancs que tenia”. “Quan va haver-hi l’explosió, vaig notar com si se m’estigués cremant tot el cap, com si se m’estigués desfent. Vaig intentar tapar-me la cara i vaig notar que tot el cos se m’estava cremant”, ha narrat.
Rendón també ha alertat de la desgràcia que hauria pogut passar si l’explosió s’hagués produït de dia, on hi havia molts més treballadors a la planta. “No sé quin problema hi va haver amb les ambulàncies. Entenc que hi havia més companys ferits. Era de nit. Si arriba a ser de dia, haguéssim sigut molts més treballant”.
Aquest treballador ferit, que ha explicat va començar a treballar en pràctiques a l’empresa i que l’havien contractat per fer una substitució d’un mes, s’ha queixat que van trigar molt a traslladar-lo a l’hospital: “No sé quin problema hi va haver amb les ambulàncies. Entenc que hi havia més companys ferits. Era de nit. Si arriba a ser de dia, haguéssim sigut molts més treballant. Fins gairebé al cap de dues hores no va venir l’ambulància. Em va agafar un atac d’ira perquè estava sagnant i estava gelat de fred. I fins a les 10 o les 11 de la nit no vaig arribar a l’hospital”.
Resposta del SEM
Josep Maria Soto, director dels Serveis Especialitzats i Extraordinaris del SEM i coordinador de tot l’accident de Tarragona, assegura que van actuar seguint els protocols establers en situacions com aquestes, amb múltiples víctimes. “No compartim les crítiques; quan hi ha una situació com aquestes, la prioritat és la seguretat de tots els intervinents”, ha assegurat.
“Als dos minuts de rebre la primera trucada sobre l’incident, es van mobilitzar les primeres unitats; però davant del possible risc, es va crear una àrea de seguretat que va generar una concentració d’unitats on bombers ens va indicar. Al cap d’uns 20 minuts, vam poder accedir a l’empresa quan bombers ho va declarar zona segura”, ha indicat.
“El funcionament i la coordinació de tots els recursos d’emergència van funcionar bé”, ha reiterat, tot remarcant que sempre es fa un triatge amb una primera assistència, en què es dona prioritat al més greus, que en aquest cas van ser els dos grans cremats.
