“Entendre que necessitem molt poc per ser feliços”

L’ansietat i la depressió són producte de la terribilitis, la creença que qualsevol adversitat és terrible, la fi del món, la guerra nuclear! Si em diuen alguna cosa desagradable a la feina, si em deixa la parella, si em posen una multa... Quan tenim terribilitis, tot és terrible.

No. Però hi ha una diferència molt gran entre dir que és terrible o dir que és dolent. Si és només dolent, significa que no m’agrada, però que encara podré fer coses meravelloses i ser feliç. La gent més forta es diu a si mateixa que sempre podrà fer coses valuoses i gaudir. Stephen Hawking deia que la seva paràlisi era una minúcia que no li impedia ser feliç. Tots podem adoptar la seva filosofia.

Perquè ens hem tornat, com a societat, gent amb moltes necessitats inventades: tenir pis, tenir una bona feina, tenir parella, ser extravertit, estar prim, estar en forma, i deu mil coses! I com fallis en una sola, ets un fracàs, un cuc fastigós.

Sí. Amb la terribilitis són les dues malalties del segle XXI, les precursores de la feblesa emocional. Cada necessitat inventada és una càrrega, perquè si no l’aconsegueixes ets fas un desgraciat a tu mateix i si l’aconsegueixes, també, perquè aquesta cosa que desitjaves tant sempre la pots perdre i aleshores en tindràs por; com la gelosia, que és por a perdre la parella. Ja no és un bé, sinó una maledicció.

Tenir un diàleg intern correcte. Com deia el filòsof Epictet: “No ens afecta el que ens passa, sinó el que ens diem sobre el que ens passa.” Som nosaltres amb els nostres pensaments els que ens deprimim, ens posem ansietat a sobre, etc.

Adonant-nos que necessitem molt poc per ser feliços. Només l’aigua i el menjar del dia. La resta de coses estan bé, però si no les tens, no passa res. Quin alliberament! Per tant, en cada moment, a gaudir del que tens.

La visualització de l’indigent: imaginar cada dia què faríem per ser feliços vivint a l’alberg públic, sense treballar ni diners. Per exemple, jo estudiaria medicina amb llibres de la biblioteca, ajudaria en alguna ONG. Així entenc profundament que necessito molt poc per ser feliç. Aquesta meditació diària t’allibera de necessitats absurdes.