Confinats sobre quatre rodes
Platja d’Aro volia fora els caravanistes estacionats a l’aparcament municipal, però no els desallotgen perquè molts no poden tornar a casa
Els tornen a donar aigua perquè hi ha residents i gent que no pot travessar França
Les famílies encaren el cinquè dia de confinament general, forçós o voluntari, segons el cas, però, a banda, dels sensesostre, també hi ha casos poc previstos pels decrets, com ara el d’unes quantes desenes de caravanistes que resten als llims de l’estat d’alarma a l’aparcament municipal d’autocaravanes de Platja d’Aro. Dimarts l’Ajuntament va decidir precintar i tallar el subministrament de la font d’aigua que habitualment abasteix l’espai, per empènyer tothom a tornar cap als seus domicilis, però l’alcalde, Maurici Jiménez, va admetre ahir que “la situació és més complexa del que pot semblar”. Hi ha ocupants dels vehicles estrangers que per tornar als seus llocs d’origen han de travessar una França que ha tancat fronteres, i fins i tot alguna persona que té com a residència fixa el seu vehicle.
El consistori va restablir ahir el subministrament de la font i Jiménez va explicar que la policia local ha mirat de concentrar tots els vehicles dins l’aparcament i a distàncies prudencials i ha recordat als seus ocupants la prohibició de restar a l’aire lliure i l’ordre de confinament, amb les mateixes excepcions d’anar a comprar, a la farmàcia o a passejar mascotes. Els autocaravanistes ho van agrair.
Entre les situacions, n’hi ha de tots colors. En Daniel, argentí de 62 anys i establert des de fa anys a la zona, explicava ahir que fa tres mesos que va optar per instal·lar-se en una autocaravana, mentre s’aclareix la seva prestació de jubilació anticipada per minusvalideses.
Molt molest amb la lentitud de l’administració per resoldre el seu cas, celebrava tornar a disposar d’aigua corrent mentre esbandia estris de cuina i la solidaritat d’un conveí holandès que li havia dut un plat de patates fregides. Mentre la conversa continua, un altre holandès, en Gae, de 70 anys, també s’adreça a la font per rentar plats i explica que no s’aventurarà a tornar als Països Baixos fins que els garanteixin que podran travessar fronteres. Enllestien, amb dues autocaravanes més, el retorn després de tres mesos per la Mediterrània peninsular, i també respirava alleujat perquè només tenen una autonomia d’aigua per a tres dies. Respectaran les sortides per anar a comprar, sobretot després que la situació als supermercats s’ha tranquil·litzat, i celebrava que el temps torni a ser agradable i llueixi el sol, per economitzar l’electricitat que generen amb plaques solars.
En una furgoneta, més feixuc
Les comoditats d’una autocaravana, però, desapareixen en una furgoneta d’acampada, com la dels alemanys Zarah i Tao –de 23 i 24 anys–. Ella va tornar fa tres dies en avió fins a Barcelona des de la Palma, abans no tanquessin l’illa pel virus. I amb ell, que l’havia anat a recollir, volien passar unes setmanes en ruta que, enmig de l’estat d’alarma, els havien conduït, primer a Lloret, on els van dir que no s’hi podien estar, i de moment a Platja d’Aro. Sense perdre el somriure, reconeixien que estan en contacte amb la família però que no saben ben bé quan i com podran tornar cap a Alemanya, i no els sobrava gaire electricitat després de dos dies amb el cel emboirat.Per tancar el reguitzell de casos, en Bernard i la seva dona, dos francesos que duien mes i mig instal·lats a Platja d’Aro perquè ell completés un tractament dental. La clínica, que encara li havia de completar els implants, ha tancat arran de la crisi sanitària. I apostava, encara que podria retornar cap a França, per continuar uns dies per aclarir si completa el tractament o l’ajornen per més endavant. El matrimoni s’ho agafava amb “paciència” i filosofia, perquè després dels maldecaps per abastir-se el cap de setmana, amb cues i productes esgotats, l’oferta de queviures s’ha normalitzat i el temps torna a ser temperat.
