“El confinament tendeix a veure’s des d’una visió urbana on la natura manca cada vegada més i amb més força. Al camp el confinament ha estat un moment de reflexió i intimitat amb la natura, que ha fet eclosió amb més força que mai. La davallada de la contaminació per l’estat d’emergència, així com la ineficaç resposta dels governs més neoliberals, em porten al postulat que de la crisi només en podem sortir junts, no només com a persones sinó com a planeta. Cal repensar en profunditat el model de societat i desenvolupament.”