Salut

L’OMS adverteix que pot haver-hi desproveïment de xeringues per a vacunes

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va dir avui que pot haver-hi desproveïment de la mena de xeringues que s’utilitzen per a inocular vacunes davant la inesperada demanda que ha suposat la campanya mundial d’immunització contra la Covid-19, la qual cosa podria retardar els programes de vacunació en diferents parts del món.

Poques setmanes abans de complir-se un any des que van començar a administrar-se les vacunes contra la Covid-19, les dosis aplicades superen els 6.800 milions, la qual cosa representa el doble de totes les vacunes que s’inoculaven cada any a escala mundial i que implica que per a aquest fi es requereix el triple de xeringues que abans.

“Desgraciadament, la possibilitat que hi hagi manca de xeringues és real”, va afirmar l’experta de l’OMS en accés a medicines i productes sanitaris Lisa Hedman en un diàleg amb periodistes a Ginebra.

La capacitat de producció anual de xeringues és de 6.000 milions d’unitats, la qual cosa fa estimar a l’OMS que el dèficit podria ser de 1.000 a 2.000 milions de xeringues en 2022 si no es fa alguna cosa sobre aquest tema.

Hedman va defensar que una solució podria ser passar la capacitat de producció d’una mena de xeringues a altres per a així tenir un major subministrament de les quals es dediquen a les vacunes, encara que sense descurar les que es necessiten per a tractar malalties.

Un total de 16.000 milions de xeringues s’utilitzaven anualment a tot el món (entre les destinades a vacunes i a tractaments mèdics), però la covid ha empès aquesta demanda fins als 22.000 milions.

Les restriccions de comerç que han afectat altres productes usats en la lluita contra la pandèmia, més els problemes de transport de càrrega que s’han vist recentment, fan témer que les exportacions de xeringues disminueixin.

Un altre aspecte que preocupa l’OMS és la possibilitat que es reprenguin pràctiques de risc, en particular la reutilització de xeringues i agulles, una situació que s’ha registrat cada vegada que aquests productes han faltat. “Aquest és un problema de tots els països, però és cert que els països que tenen una capacitat de compra limitada sempre són els més afectats”, va recalcar Hedman.

L’OMS ha fet sonar aquesta alarma davant la possibilitat que les xeringues i agulles es converteixin en el nou símbol de la disparitat entre rics i pobres, com ho van ser al principi de la pandèmia els equipaments de seguretat personal (guants, màscares, ulleres i vestits de protecció), que escassejaven sobretot als països de menors recursos.

El mateix ha succeït amb les vacunes contra la covid, que han estat distribuïdes per les farmacèutiques en funció del poder de compra dels països.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El vi badaloní de Sant Jeroni

Badalona
GIRONA

El caos a Rodalies afecta veïns i visitants de la mostra floral

GIRONA
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Reforma integral del pàrquing a la Corxera, amb tarifes toves

SANT FELIU DE GUÍXOLS
MEDI AMBIENT

Plantats 500 ceps terrassencs més a la finca de Mossèn Homs

TERRASSA
LA CRÒNICA

‘Ace’ i partit al paternalisme tennístic

MEDI AMBIENT

Calella deixa en mans de la natura la recuperació de la sorra perduda a la platja de Garbí

CALELLA
GIRONA

L’Ajuntament es queixa de falta de recursos extra per executar els projectes dels fons Next Generation

girona
SOCIETAT

Recerca pilot de la URV per detectar a Tarragona el sensellarisme ocult

TARRAGONA
Estats Units

Mor el pacient que va rebre un ronyó de porc modificat genèticament

Barcelona