Medi ambient

Front comú en defensa del cànon de residus que una llei estatal posa en perill

Entitats i institucions signen un manifest a favor d’un model que incentiva el reciclatge

Aragonès veu “un atac frontal” al model català, que és referent

Ajuntaments –Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona o Mataró, entre d’altres–, sindicats, entitats ecologistes, gestors de residus, cambres, associacions municipalistes i grups parlamentaris –ERC, Junts, CUP i En Comú Podem– signaven ahir amb el govern encapçalat pel president Pere Aragonès un manifest en defensa del cànon de residus català que posa en perill un projecte de llei estatal sobre residus i sòls contaminats. La proposta estatal implanta un impost sobre la generació de residus, però sense el caràcter finalista que sí té el cànon català –a Catalunya la major part dels diners recaptats financen infraestructures de reducció i reciclatge i permeten als ens locals equilibrar els costos de gestió premiant per ordre de preferència la selectiva, el tractament de la resta i, en darrer terme, el seu dipòsit o incineració.

El manifest deixa clar que els signants no s’oposen a la creació d’un impost estatal sobre els residus però sí a un articulat de la llei que no blindi el cànon que Catalunya ja fa vint anys que aplica, amb un èxit progressiu, com un model, fins i tot, de referència. Una mostra de la importància que el govern dona al manteniment de la fiscalitat catalana de residus és la signatura del manifest per part de tots els exconsellers de Medi Ambient, de diferent signe polític i govern– Salvador Milà, Francesc Baltasar, Lluís Recoder, Santi Vila, Josep Rull i Damià Calvet.

“El sistema funciona, funciona correctament. I és imprescindible mantenir-lo. Avui denunciem que el projecte de llei estatal és un atac frontal al sistema d’èxit de gestió de residus de Catalunya”, afirmava Aragonès en l’acte de signatura ahir a Palau. El president va demanar fer front comú “per blindar el cànon” i va advertir que la redacció actual de la llei estatal envaeix competències, deixarà els ens locals sense els recursos per poder avançar en la reducció de residus i prendrà al Parlament capacitat legislativa en la matèria.

LA FRASE

No ens oposem [...] a un impost a l’Estat, [...] però sí que deixi fora comunitats que ja tenim una eina fiscal
MANIFEST EN DEFENSA DEL CÀNON SOBRE LA DISPOSICIÓ DE RESIDUS a catalunya

Retornats 620 de 647 milions

El cànon de residus municipals ha recaptat 647 milions del 2004 al 2021 augmentant progressivament la pressió impositiva. El 2002 se n’han recaptat 82 i s’estima que se n’hauran recaptat 90 el 2021. Del global, 170 milions s’han destinat a infraestructures de tractament i valorització de les fraccions resta i orgànica. D’altra banda, se n’han destinat 450 a equilibrar els costos de gestió afavorint la selectiva per damunt de la fracció resta i el tractament d’aquesta per damunt de la incineració i el dipòsit. Se n’han retornat als ens locals 280 aconseguint recollir el 2020 més de 400.000 tones d’orgànica. Més de 38 han finançat 3.000 t/a de residus perillosos; 50, el tractament previ; i més de 9, la caracterització d’orgànics i compost.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Planten el Dimoni de les Festes de Maig a Badalona

Badalona
equipaments

Enderrocament “d’urgència” i “per seguretat” de l’edifici de l’Escola de Vela

platja d’aro
sequera

Només 17 hm³ per als regants al Baix Ter

LA TALLADA D’EMPORDÀ
urbanisme

Adjudiquen la rehabilitació de les cases del castell d’Amposta

AMPOSTA
GIRONA

Finalitzen les obres de l’enllumenat d’accés als jardins de les Pedreres

GIRONA
GIRONA

Tallen el pas per sota del viaducte al carrer Pedret per un despreniment

GIRONA
Societat

Mor Tuni Jordana, activista cultural i fundadora de la Gralla de Granollers

solidaritat

Pineda de Mar, Calella i Salou acullen 25 infants ucraïnesos durant tres setmanes

PINEDA DE MAR
patrimoni

El jaciment ibèric de Puig Castellar, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

Santa Coloma de Gramenet