Societat

La irrupció dels patinets posa en crisi el carril bici

Una enquesta del RACC posa de manifest que la gran majoria dels ciclistes no se senten segurs compartint espai amb vehicles elèctrics de mobilitat personal

Cruïlles i rotondes, disseny criticat

Els carrils bici es van dissenyar i desplegar per fer més segura la conducció dels ciclistes, separant-los dels vehicles de motor. Ara, amb la irrupció dels vehicles de mobilitat personal moguts per bateries elèctriques, majoritàriament patinets, les bicicletes han de compartir espai amb màquines que es desplacen a una velocitat més alta, cosa que genera permanentment situacions de risc.

Aquesta evidència és un dels fets que queden retratats en el quart Baròmetre de la Mobilitat Ciclista a Barcelona, que du a terme el RACC i en què s’ha detectat una preocupació evident dels ciclistes per la seva seguretat en relació amb la circulació de patinets elèctrics pel seu costat. En concret, l’enquesta indica que el 74% dels ciclistes amb qui s’ha parlat diuen que la sensació de vulnerabilitat personal creix per culpa dels patinets i vehicles similars.

La irrupció dels nous vehicles elèctrics als carrils bici s’ha multiplicat per tres en els últims cinc anys, segons les dades del RACC. D’aquesta manera, el 2018 hi havia un 9,2% de vehicles de mobilitat personal en aquests carrils, mentre que enguany aquest percentatge ja supera el 30%.

En les recomanacions que fa el RACC en vista d’aquest fenomen, s’aposta per fomentar normes de bona convivència entre ciclistes i la resta d’usuaris dels carrils. El president de l’entitat, Josep Mateu, considera una obvietat el fet que els carrils bici s’hauran de redimensionar per l’increment constant del nombre d’usuaris i per afavorir la convivència amb els patinets.

Els últims carrils bici que s’han fet a Barcelona ja tenen una grandària superior als que hi havia fins ara. És el cas del carril bicicleta del carrer Aragó i també del que s’ha habilitat a l’antic lateral muntanya de l’avinguda Diagonal, al seu pas per Zona Universitària.

Els temors dels ciclistes també apareixen quan se’ls pregunta què els sembla el model de carril on circulen indistintament bicicletes i autobusos. És el cas del que hi ha al carrer Creu Coberta i el que es vol fer de baixada a la nova Via Laietana. El 68% dels enquestats diuen que no es troben segurs pedalant per aquest tipus de via. I no és només una dada, sinó una evidència, ja que el carril de Creu Coberta és dels que tenen menys trànsit de bicicletes.

Connexió metropolitana

L’estudi del RACC s’ha fixat en els usos ciclistes que es fan en les connexions de Barcelona amb ciutats de l’entorn metropolità. L’ús creixent de la bicicleta per moure’s entre ciutats fa dir a l’entitat que cal millorar la connectivitat metropolitana. Segons les dades de l’estudi, en la connexió de Barcelona per Gran Via amb l’Hospitalet, hi passen 138 bicicletes l’hora; cap a Esplugues, hi circulen 136 bicis cada hora, i cap a Santa Coloma i Sant Adrià, 128 i 122, respectivament.

Aquesta realitat va portar Jesús Mateu a mostrar-se crític amb el model de Bicing metropolità que es vol instaurar, que obligarà a canviar de bicicleta si es ve a Barcelona.

LA XIFRA

16.000
bicicletes
s’han observat i s’han entrevistat 800 ciclistes per conèixer els seus hàbits de mobilitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’AMB impulsa un servei metropolità de moto elèctrica compartida

Barcelona

Segellat de juntes, canvi de vàlvules i rajoles per obrir la piscina de Vallparadís el 22 de juny

Terrassa

S’amplien els topalls d’ingressos per tenir la T-Blanca dels busos

Terrassa
mediterrani

Llibertat pels nou acusats a Grècia del naufragi del pesquer 'Adriana'

barcelona
economia

La moda del te i les infusions creix

Barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Es constitueix un nou Consell Assessor de Patrimoni Cultural

SANT FELIU DE GUÍXOLS
societat

Una forta pedragada afecta diversos punts del territori gironí

serinyà

Comencen a enderrocar l’edifici de l’antic prostíbul Vicente Ferrer

La Canonja
societat

Premià de Mar amplia el servei de vigilància i socorrisme a la nova platja

Premià de Mar