Salut vol reintroduir a la comunitat els pacients ingressats en hospitals psiquiàtrics de llarga durada
El departament defensa un nou model, sense pressupost extra, en què el malalt guanyi autonomia
A Catalunya hi ha 2.300 persones en aquesta situació
“Un hospital no és un lloc per viure i aquest és un deute històric cap a aquestes persones perquè puguin recuperar l’autonomia i la dignitat.” El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va presentar ahir el projecte per anar reduint els ingressos de llarga estada en els hospitals psiquiàtrics de Catalunya i, gradualment, anar reintroduint aquestes persones en la mesura que sigui possible en la vida comunitària. Argimon, acompanyat de la presidenta de la Federació i Fundació Salut Mental Catalunya, Enriqueta Vidal, i el responsable del pla director de salut mental, Joan Vegué, va insistir en la necessitat de “retornar als malalts el dret de poder viure en comunitat” i de tenir “un projecte de vida autònom, que és el que mereixen totes les persones”.
Tot i això, el projecte no disposa, de moment, ni d’un major finançament ni de més recursos sinó que, segons el conseller, es basa a “transformar” els actuals perquè totes les persones amb malalties mentals, incloent-hi els casos més complexos, siguin ateses en el seu entorn comunitari, a través de models de centres oberts i més ben preparats o de l’ampliació dels desplaçaments d’especialistes a domicilis de pacients. En aquest sentit, el conseller va posar l’accent en l’experiència d’èxit que des del 2003 s’està implementant a l’hospital psiquiàtric de Salt, que va implicar un procés de reconversió de la llarga estada i la generació d’una xarxa de salut mental i addiccions comunitària.
El departament impulsarà primer cinc programes pilots al territori que anirà avaluant, amb la finalitat d’anar estenent el model de forma progressiva a tot Catalunya. Argimon va reconèixer que aquest procés es podria allargar fins a una dècada, perquè les unitats hospitalàries psiquiàtriques de llarga estada “no es poden tancar d’un dia a l’altre”, però va puntualitzar que vol veure ja els primers resultats a un any vista.
Recompte de malalts
Actualment, unes 2.300 persones estan en situació d’hospitalització de llarga durada per problemes mentals, una estada que pot ser de diversos mesos i fins i tot allargar-se anys, va explicar, per la seva banda, Vegué. Són casos complexos de persones que no estan ingressades per un brot o un problema puntual, ja que en aquests casos van a unitats d’aguts (15-20 dies d’ingrés) i subaguts (de mig mes a dos mesos). Dels ingressats de llarga durada, una part (el 25%) tenen una situació clínica apta per sortir però no tenen assegurat un lloc per viure; un altre grup són persones grans que haurien d’anar a una residència perquè necessiten acompanyament; una altra part estan en tractament actiu i encara no recuperats, i el quart grup són persones amb discapacitat.
L’objectiu més immediat és evitar nous ingressos i, de forma més gradual, també anar reduint els existents. Per això, el Departament de Salut es compromet a reforçar els equips de gestió de casos en l’àmbit comunitari perquè puguin fer-se càrrec també dels més complexos i així no haver d’arribar a l’extrem de l’hospitalització de llarga durada. També es va anunciar que es reforçaran els actuals centres de rehabilitació per atendre casos complexos i es promocionaran espais oberts com el que ja existeix a Salt, un espai que el pacient pot usar lliurement i on rep assessorament i orientació.
En paral·lel, el Departament de Salut actuarà als hospitals de llarga estada perquè siguin només d’alta especialització i es reorientin a treballar en el procés de transició de nou a la comunitat.
