CLARA PALAU
DONA TRANS I SOTSDEGANA DEL COL·LEGI DE DELINEANTS DE BARCELONA
“Sempre ha existit la Clara clandestina”
“Als 16 anys, em van violar i vaig entendre que no podia verbalitzar el que era”
“L’amor entén de persones, no de sexes o de gèneres”
“Em vaig casar de blanc, amb americana i pantaló; ho necessitava”
Ànima de Ca l’Enredus
Quan va fer la transició personal, la Clara va crear una entitat a Sabadell, Ca l’Enredos, per acompanyar l’entorn de les persones LGTBI. Dins hi ha diferents grups d’intercanvi, entre què un de transfamílies, amb un concepte “anarquista de les relacions socials”
Ho havia sabut sempre, però Clara Palau no va iniciar el procés fins als 59 anys. Es va atrevir mentre acompanyava la seva filla a fer el trànsit. I ara, amb 64 anys, viu la seva feminitat amb una felicitat contagiosa.
Per què va trigar tants anys a fer el pas?
Mai no és tard. Ho vaig fer en el moment que se’m va oferir la possibilitat de verbalitzar el que portava amagat. Als 13 anys, ja tenia clar que era una nena, però em van violar als 16, en plena dictadura, i em vaig adonar que no podia verbalitzar el que era. Sempre ha existit una Clara clandestina, però em vaig construir una màscara. I així vivia fins que vaig acompanyar la meva filla a fer el trànsit i vaig aprofitar per dir: “Soc aquí.”
I què va canviar?
Jo era una persona que imitava els homes. Ara soc més feliç. I pel que fa a la feina, soc delineant i tenia més feina que abans.
I a la vida personal? Vostè es va casar i va tenir fills.
Jo em considero lesbiana. Em vaig casar vestida de blanc. Ho necessitava, encara que fos amb americana i pantaló. L’amor no entén de persones, ni de sexes, ni de gèneres. Hem reviscut aquells moments de la joventut d’un amor ple. Ens hem despullat de prejudicis i som molt felices. El que és estrany és haver sobreviscut abans.
S’ha operat?
No, no m’he operat però sí que m’estic hormonant.
Amb una llei com la que es tramita a Madrid hauria estat més fàcil?
Les vivències d’una persona trans no depenen només d’una llei. Aquí a Catalunya, tenim des del 2014 la llei de drets LGTBI, però sense informació i formació en la societat tindrà poca utilitat. Hi ha tres línies vermelles: els menors, les persones migrades i les no binàries. S’han de desjudicialitzar.
No creu necessari que un jutge intervingui en el cas dels menors?
És una aberració. Els jutges no poden saber què sent una persona.
Com explica l’oposició d’una part del feminisme?
Soc una persona de ciències, de números. I em baso molt a acotar què representem cadascú. El 50% de la població mundial som dones, només el 0,25% som dones trans. Em pensava que les dones estaven prou apoderades per saber acollir aquest 0,25%. Les feministes excloents, que no són més que un altre 0,25%, l’únic que fan és reproduir l’esquema patriarcal del poder.
