Barcelona beu reciclat
La capital del país està superant el problema de la falta d’aigua de boca gràcies a l’aportació de la dessaladora i del sistema de regeneració
El municipi ja pensa com aprofitar per al consum l’aigua del riu Besòs
No plou però de les aixetes dels domicilis de Barcelona no deixa de rajar-ne aigua i, tot i que les previsions de la primavera no són gaire optimistes pel que fa a la pluja que ha de caure, en principi no n’ha de deixar de sortir. No és qüestió de màgia, és tecnologia aplicada a garantir el subministrament d’aigua als ciutadans a través de dues grans fonts d’abastament: la dessalinització i la regeneració de l’aigua bruta.
“Si analitzem l’escenari actual, el 50% de l’aigua que consumim no la podríem tenir si no fos per la dessalinitzadora i la regeneració”, explica el regidor d’Emergència Climàtica de Barcelona, Eloi Badia. La font d’abastament menys coneguda és la de la regeneració, que suposa el 25% del consum total i que s’obté fent remuntar l’aigua del riu Llobregat que arriba a la depuradora del Prat fins a l’estació potabilitzadora de Sant Joan Despí. Allà, un cop compleix els paràmetres marcats per salut, s’injecta a la xarxa.
“La dessaladora està treballant a màxim rendiment”, avisa Badia, que indica que els plans de futur han de passar per acomplir dos objectius, incrementar la capacitat de bombeig del Prat cap a Sant Joan Despí, és a dir, més aigua regenerada, i pensar a fer el mateix que es fa al Llobregat amb l’aigua del Besòs, que ara s’escola tota al mar a la seva desembocadura entre Sant Adrià i Badalona.
La reutilització del Besòs no serà possible, però, fins que es construeixi una planta potabilitzadora com la de Sant Joan Despí, i això encara avui és només un projecte. “Això serà per a la següent sequera”, ironitza Badia, que assenyala que l’objectiu és arribar a poder garantir el cent per cent d’aigua a la ciutat per la via del reciclatge.
Hi ha una tercera via d’estalvi indirecte a la ciutat de Barcelona i és l’extracció d’aigua del freàtic que hi ha al subsol de la ciutat, que no és potable, però sí que permet regar parcs i jardins i netejar carrers a cop de mànega. Aquesta via de subministrament permet incrementar la quantitat d’aigua potable que es destina al consum de boca sense deixar de prestar serveis essencials com la neteja. Tot i això, el reg està aquests dies restringit al gota a gota de supervivència i els grans parterres de gespa s’han deixat de regar.
