l'article
L'art de la velocitat i la llum
2011 Lumens és una agosarada mostra d'intervencions lumíniques
No deixa de ser curiós el ritme amb què vivim aquests darrers dies a Valls; un ritme àgil, animat, actiu, enèrgic, dinàmic. Tots anem buscant, tots volem arribar, tots pensem a fer. Són els actes, els espectacles, les exposicions... allò que ens llença a fer carrer, a recórrer la ciutat, a veure-ho i gaudir de tot. Això és velocitat.
En aquesta carrera d'impossibles, la població se'ns vesteix de gala amb lluminàries i candeles que ens acompanyen indicant-nos el trajecte a recórrer, les distàncies a superar, els objectius a assolir. Això és llum.
Velocitat i llum, dues realitats que ens remeten a 2011 Lumens, una agosarada mostra d'intervencions lumíniques en deu espais de la ciutat en un recorregut pautat amb aquest agent físic com a protagonista.
I per què velocitat? I per què llum? L'itinerari que es va fer durant l'obertura de la mostra va servir per poder comprovar aquesta interessant paradoxa: l'obscuritat ens condueix a trobar esclats de llum, punts d'escalfor enmig la fosca negror amb la idea de sumar vanguardia i tradició, llum i fe, art i candela. Tot succeint a gran velocitat.
De fet, però, allò necessari per poder gaudir d'aquestes intervencions és calma i foscor: calma per poder processionar entre carrers i places i sorprendre'ns constantment amb jocs d'ombres, inquietants reflexos o clarificadors missatges; foscor per arribar a copsar tot el que suposa el pas temps, la força del foc o la serenor de l'aigua. Tot plegat una bona contradicció!
Impossible quedar indiferents davant les peces exposades: pensareu, somiareu, recordareu, imaginareu, desitjareu... tot alhora o per fases, en silenci o enmig de la remor ciutadana, però amb el convenciment que la manera com veiem, mirem i percebem la població té avui quelcom més de claror dins la foscor on ara som immersos.
Gràcies, Jordi, gràcies, Cèlia, gràcies per aquest passeig inusual que ens porta a tots la llum i l'art al carrer i que demostra, una vegada més, el valuós treball que fa aquell Museu de Valls tan poc reconegut ubicat al segon pis de la nostra Casa de Cultura. Salut i Decennals!
