Neguit a Santa Cristina per l'ocupació il·legal de cases
Algun cas, com passa en altres municipis, s'enquista i els abusos dels ocupants causen molèsties als veïns
El consistori ha actuat per protegir menors, però veïns i oposició volen que es pressioni els bancs
El fenomen de les ocupacions il·legals de cases i xalets en mans d'entitats financeres s'estén. I la darrera població on la denúncia del problema s'ha fet pública, després del recent cas de Caldes de Malavella i els altres municipis que comparteixen la urbanització Aigües Bones, va ser Santa Cristina d'Aro, dilluns al vespre en el ple municipal. Un veí de la zona residencial de la Roca de Malvet va prendre la paraula per alertar dels maldecaps que fa un any i mig que provoquen a la seva família els ocupants de l'habitatge del costat. “Estem amenaçats de mort”, va esclatar, i arran dels conflictes periòdics, els han arribat a presentar una denúncia per presumpte exhibicionisme que, sostenen, és infundada i amb l'únic objectiu de fer-los callar.
En el ple ordinari del juny, la problemàtica ja s'havia començat a abordar amb l'aprovació, per unanimitat, d'un protocol local en el cas de l'ocupació il·legal d'habitatges, que aplegava representants municipals, dels serveis socials, la policia local i les companyies de subministraments. Una de les prioritats era distingir entre els casos en què hi hagués fills menors vulnerables o no. Aleshores, l'alcalde, Xevi Sala, va xifrar en 23 el nombre d'habitatges ocupats, només tres dels quals amb menors d'edat. I dilluns Sala va dir que ja només en queden 20 en situació irregular, que podrien ser 18 d'aquí a poques setmanes.
Pressió als bancs
Tots els immobles, entre els quals predominen els xalets en urbanitzacions pròximes al nucli urbà, com ara la Roca de Malvet i el Golf, pertanyen actualment a entitats bancàries, fet que “dificulta i alenteix molt el procés” per desnonar els ocupants si no hi ha denúncies judicials, va argumentar l'alcalde.
El regidor d'Emprenedors, Julio Rico, i el del PP, Sebastián Mateo, aposten per endurir l'actuació municipal en relació amb els bancs, perquè es facin responsables de les propietats que tenen abandonades. Rico va posar sobre la taula la llei d'immissions aprovada pel Parlament el 1990, que permet denunciar els propietaris d'habitatges per les molèsties derivades dels seus inquilins. En el supòsit que siguin ocupes, la interpretació judicial de la normativa s'ha girat en contra dels propietaris que no denuncien la situació.
Sala va assegurar que continuen a sobre del problema, amb l'objectiu que en els casos justificats s'arribin a trobar solucions com ara els lloguers socials, però va prometre als altres grups que reuniria pròximament la comissió municipal per incorporar noves idees i propostes.
El problema de les ocupacions, però, va més enllà del municipi. Només al Baix Empordà, a Sant Antoni de Calonge, per exemple, l'Ajuntament continua pendent que s'acabin de desallotjar alguns pisos d'un bloc ocupat gairebé totalment des de mitjan gener de l'any passat.
LA XIFRA
Piscina sense clor i l'aigua rajant
El protocol perquè les companyies de llum i aigua no tallin els subministraments il·legals o impagats als ocupes amb fills menors a càrrec va ser una mesura benintencionada que, tot i això, també obre la porta a abusos. S'ha denunciat el cas d'un habitatges amb piscina on els ocupants, cada cop que l'aigua verdeja per falta de tractament amb clor, la buiden per tornar-la a omplir. El regidor Julio Rico va demanar que es quantifiquin els costos dels subministraments impagats, perquè no repercuteixin en els veïns. L'alcalde va dir que en el cas de l'aigua, que depèn de Sorea, la companyia els farà repercutir en la partida destinada a casos d'emergència social. El veí que va denunciar el cas, però, va esmentar altres situacions incíviques, com ara el fet que per la revetlla de Sant Joan els ocupants van començar a tirar coets a la parcel·la, tot i la prohibició, i la policia no hi va poder actuar.
