Societat

Universitat

Les noces d'argent de la UdG

aniversari

La Universitat de Girona celebra dilluns el 25è aniversari de la seva creació

Hereva de l'Estudi General i la Politècnica, no es pot entendre sense el gran esforç col·lectiu de tota la societat gironina

La Universitat de Girona (UdG) està d'aniversari. De fet, i per ser exactes, dilluns es commemoraran 25 anys justos de l'aprovació de la llei que va donar cos a allò que per a alguns era una utopia, però que d'altres es van entossudir a tirar endavant. Finalment, el mèrit es pot atribuir al conjunt de la societat gironina que hi va apostar. Girona va tenir universitat i les campanes de la ciutat van repicar.

El 12 de desembre del 1991, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació de la Universitat de Girona –es va publicar, però, el 15 de gener del 1992–. La UdG es convertia així en la institució hereva de l'Estudi General i de l'Escola Politècnica. Una unió que no va ser fàcil, plena de renúncies i de generositat, però que finalment ha estat un èxit. A hores d'ara, hi ha reptes importants com la internacionalització i, molt especialment, el futur del Parc Científic i Tecnològic.

Visions històriques

El rector de la UdG, Sergi Bonet, destaca precisament l'esforç col·lectiu que va representar per a tota la societat gironina la creació de la UdG i el mèrit que té en el seu desenvolupament: “De fet, en el preàmbul dels mateixos estatuts de la llei, es recull i es reconeix que la creació de la UdG és fruit dels esforços que, des de diverses tradicions i òptiques socials i científiques, hi ha dedicat tota la societat gironina, amb la finalitat d'aconseguir el ple restabliment dels estudis superiors per a Girona.”

Hi ha una imatge, però, que s'ha identificat durant anys amb la UdG: la del doctor Josep Maria Nadal, president de la comissió gestora del 1994 al 1996 i rector durant dos mandats consecutius, del 1996 al 2002. Nadal i el seu equip van voler crear un gran corpus al centre de Girona, al Barri Vell. Si bé no va ser possible traslladar-hi la Politècnica, sí que s'hi van traslladar els estudis de magisteri i es va crear el Campus de Montilivi.

“Un repte important –recorda Nadal– va ser convèncer la comunitat educativa i la societat de Girona. Penseu que per a molta gent era un somni ideal i n'hi havia molts que deien que era fer volar coloms!” Els de Nadal van ser, de fet, uns mandats en què hi havia molt per fer.

El doctor Joan Batlle, rector del 2002 al 2005, recorda precisament tota la feina que es va haver de fer per treballar perquè s'apostés més per la ciència i la tecnologia: “En un primer moment, va quedar una cosa molt heterogènia. També hem de tenir present que des de la Politècnica no s'entenien molts aspectes de la gestió que es feia. Hi ha havia una diferència, no tant de cultures, però sí en la manera de veure el model de la universitat. Aquest va ser un dels reptes del meu mandat”, recorda Batlle.

La doctora Anna Maria Geli, rectora durant dos mandats, des del 2002 fins al 2013, destaca la creació de la Facultat de Medicina com un pas de gegant per a la UdG. Geli recorda que el repte dels seus primers quatre anys va ser l'aplicació del pla de Bolonya, mentre que en el segon mandat l'aposta es va focalitzar molt a obtenir el Campus d'Excel·lència, que es va aconseguir fer de manera conjunta amb la Universitat de les Illes Balears.

El Parc Científic: la gran espelma pendent de bufar

Joan Trillas

El 25è aniversari de la UdG arriba amb un tema d'enorme importància, i polèmic, damunt la taula de l'actual rector, Sergi Bonet: el futur del Parc Científic i Tecnològic, en concurs de creditors des del 2015 per un deute global de 42 milions d'euros. El gener del 2017 serà, doncs, un mes clau, i no només pel simbolisme –recordem que el 15 de gener del 1992 es va publicar en el DOG la creació de la UdG–, sinó perquè el 29 de gener és quan finalitza la segona moratòria o pròrroga que ha concedit el jutge per aconseguir un acord entre les parts per salvar el parc, que ara ja està definitivament en mans del Ministeri d'Hisenda. De fet, l'Estat ha d'autoritzar que la Generalitat es pugui endeutar per 4,9 milions d'euros per finançar que l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) compri el 66% de l'edifici que ara ocupa. A més, i això sí que és un tràmit, el Consell Social de la UdG ha d'aprovar la condonació del lloguer a l'ICRA del 34% restant. Són dos tràmits absolutament necessaris per poder avançar cap a un acord; per això aquest ajornament era del tot necessari.

L'administrador concursal es manté fidel a la idea que el parc no és viable sense el concurs de les administracions, en aquest cas l'Ajuntament de Girona, la Diputació i la UdG com a patrons, i la Generalitat comprant una part de l'edifici de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). La nova moratòria vol ajudar a facilitar la signatura de l'acord singular que ha de permetre salvar el Parc Científic i Tecnològic de la liquidació. L'aniversari, doncs, podria ser totalment rodó si es trobés una solució per al parc.

L'esforç d'unir els estudis generals amb la Politècnica

Un dels grans reptes que es van haver de superar, segons recorden els exrectors Josep Maria Nadal i Joan Batlle, va ser fer entendre als responsables de l'Escola Politècnica –llavors Escola Tècnica–que calia unir-se a l'Estudi General de Girona per crear la universitat. “En aquell moment –recorda Joan Batlle–, la Politècnica tenia prestigi i una gran estabilitat, integrada a la Universitat Politècnica de Catalunya.” Nadal hi afegeix: “En principi, ells no tenien la necessitat de ser una universitat. Hi va haver una certa resistència, però personalitats com ara Josep Arnau, entre molts altres, van ajudar a aplanar el camí.”

Actualment, en conjunt, i amb la perspectiva d'aquests 25 anys, ja són uns 80.000 els estudiants que han passat per la UdG. El primer curs oficial, el 1993/94, es van matricular poc més de 8.000 alumnes; aquest 2016/17, ja en són 15.000. Les dades no s'acaben aquí: fins ara, en aquest viatge de 25 anys, s'han llegit 1.158 tesis doctorals –el curs 1992/93, se'n van llegir sis, mentre que només el curs passat es va arribar a les 115–; s'ha passat de set centres propis a nou més set d'adscrits, i s'ha creat el Centre d'Estudis de Postgrau i l'Escola de Doctorat, així com un element essencial, la Facultat de Medicina. Actualment 1.243 professors imparteixen 38 graus més 10 dobles titulacions. Una altra dada que cal tenir en compte per entendre l'evolució de la UdG és el pressupost de la institució: el curs 1992/93 va ser de 5.608.052 euros, mentre que ara s'enfila fins als 89.323.853.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Detenen un jove després d’atropellar mortalment un home a Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès

Un mosso fora de servei desarma i immobilitza un atracador que amenaçava amb una destral en un bar de Barcelona

Barcelona

La campanya ‘Mulla’t per l’esclerosi múltiple’ s’allarga durant tot l’estiu

Barcelona

Decretat el confinament domiciliari de Lleida i set municipis més del Segrià

Lleida

Torra es mostra preocupat per l’augment de casos a l’Hospitalet de Llobregat però descarta un tancament perimetral

Barcelona

Un incendi crema una nau industrial al polígon La Farinera de Sant Vicenç de Castellet

Sant Vicenç de Castellet

Palafrugell tanca sis de les seves vuit platges per excés de banyistes

Palafrugell

El govern endurirà les restriccions al Segrià per contenir els contagis

barcelona

Catalunya suma 816 nous positius per Covid-19, 253 a Barcelona ciutat i 152 a la regió metropolitana sud

barcelona