“Les associacions de veïns encara som el centre dels barris”

Quan jo militava al PSUC era un partit il·legal i llavors només hi havia una opció legal, les associacions de veïns, per fer alguna cosa per als barris. Això és el que em va omplir, perquè quan entres a aquest moviment t’adones que estàs per tothom. Quan demanem que s’arregli un carrer, un sot, un semàfor, ho estem demanant per a tothom. Això malgrat les dificultats que està tenint ara el moviment veïnal, perquè han sorgit altres moviments i el nostre ha quedat una mica ancorat.

Sí, i abans del 15-M. A les associacions de veïns tocàvem els temes de joventut, de la dona, d’urbanisme, de sanitat. A partir d’un cert moment certs col·lectius van plantejar tractar aquests temes de manera independent i les associacions de veïns vam perdre força. I no és que ho critiquem, sinó que veiem que això no ens ha potenciat. Però és evident que encara som la referència al barri.

Els partits polítics també han fet que es divideixi el moviment, de vegades per interessos. Nosaltres no ho volíem dirigir tot, al contrari, sempre hem estat assemblearis i això de vegades ens ha portat complicacions, perquè de vegades és difícil fer consens. Però tot el que sigui participació ho veiem positiu. A cada barri hi havia una associació de veïns, però ens vam adonar que la ciutat era més que el barri, i vam començar a fer coordinadores de barri. A partir d’aquestes vam veure que calia un element més aglutinador, i vam crear federacions locals. I vam fer un pas més i vam crear una federació comarcal.

Nosaltres estem molt a prop de la gran Barcelona, 30 anys enrere oferíem una sèrie de coses a la ciutat de Barcelona sense que això revertís en nosaltres, com ara estar travessats per autopistes que no tenien sortides als municipis. O l’abocador del Garraf, que recollia tota la merda de Barcelona. En el transport, fins fa pocs anys no va arribar el metro a Cornellà i aquí es va aturar. Vam dur a terme lluites molt importants contra l’abocador del Garraf i contra el desviament del Llobregat. Lluitem sobretot pel transport metropolità, que sempre ens ha preocupat. Quan vam començar no teníem metro a la comarca i teníem un servei deficient d’autobusos. S’han millorat coses però tenim una assignatura pendent, que és el metro, que volem que segueixi a la zona sud.

No és que hi estiguéssim en contra, és que dèiem: “Tramvia no en aquest moment, metro sí.” Enteníem que si es feia el tramvia el metro no arribaria. I així ha passat. Ciutats amb molta població com Viladecans, Castelldefels i Sant Boi no estan gaudint d’un sistema de transport ràpid. El tramvia no és un transport dolent, acosta barris, però volem tot el que sigui un benefici per a la població.

Sí, però això ho hem dit sempre. Ja que tenim el Trambaix volem que segueixi, no ens serveix de res aturar-nos a Francesc Macià i agafar un autobús. Parlem d’unir 3,8 quilòmetres, i això es pot fer des del sector públic si la concessionària s’avé a negociar un altre conveni.

La comarca ha millorat, com ha millorat tot el país, però encara tenim dificultats en el tema sanitari. Formem part de la plataforma Fòrum Social del Baix, on hi ha també sindicats i partits polítics. En aquest fòrum estem treballant el tema de l’ensenyament i, sobretot, el de la sanitat. Hem aconseguit una fita històrica, que el tripartit ens fes l’hospital Moisès Broggi, que feia 25 anys que reclamàvem. Però el veiem encara insuficient, som en una comarca que ha crescut molt. A l’hospital de Viladecans hi ha hagut millores però encara estem esperant l’ampliació. En l’ensenyament hem instat sempre els polítics a resoldre el problema dels barracons, i per fi ho han reconegut. Cal solucionar també la pobresa energètica i el dèficit de beques menjador. Tot i que macroeconòmicament la cosa està millor, microeconòmicament encara tenim grans bosses de dificultats a molts barris.

Estem en un període de reorganització però treballant, tot i que no tenim la capacitat mobilitzadora que teníem abans. Tenim una junta d’edat avançada i voldríem que hi entrés gent jove, ja que aquest moviment fa molts anys que batalla i segueix viu, i encara som el centre dels barris. Però volem la implicació dels veïns per seguir fent una ciutat més habitable.