Catalunya perd gairebé la meitat de les explotacions ramaderes de vaques de llet en els últims 10 anys
Els sindicats reclamen un millor etiquetatge que permeti seguir la traçabilitat del producte
L’any 2008 a Catalunya hi havia 820 explotacions ramaderes de vaques de llet. Enguany, el cens ha caigut fins a les 506, segons ha destacat l’Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja). Amb tot, des del sindicat retallen encara més aquesta xifra i la situen al voltant de les 400 o les 450 explotacions.
El responsable de la sectorial de la llet del sindicat, Josep Ribas, ha explicat a l’ACN que rebaixen les dades oficials del Departament perquè tenen constància que moltes d’aquestes explotacions es troben inactives.
Les causes que afecten el sector són diverses, però el baix preu pel litre de llet, la pèrdua de les quotes lleteres, un etiquetatge ambigu, la falta de relleu generacional i la caiguda generalitzada del consum en són les principals. Ribas lamenta que molts productors es veuen obligats a vendre per sota del preu del mercat, cosa que porta a una situació insostenible. Dels 36 cèntims d’euro que costa produir un litre de llet, les grans centrals lleteres els la paguen entre 28 i 31 cèntims.
“Els preus estan ensorrats i ens estan pagant el litre de llet com fa 30 anys”, ha lamentat Ribas. Amb uns costos de producció elevats, és “impossible” pels productors més modestos acceptar d’una manera sostinguda el pagament de la llet per sota del preu de cost, ha afegit Ribas. “El problema és que qui se’n pot sortir d’aquesta situació és qui té un capital important”, ha assenyalat el ramader. L’aposta de la gran indústria lletera per les macrogranges de 3.000, 6.000 o 20.000 vaques és “incompatible” amb les explotacions familiars agràries que hi ha a Catalunya. “De mica en mica, es va fent fora les petites explotacions i, o es para i es prenen mesures, o desapareixerà tot el sector”, ha afegit.
“Molts ja han anat desistint”. Josep Ribas ha explicat que la “pressió” que va exercir la indústria el 2015 quan es van suspendre les quotes lleteres i els ramaders van perdre els drets de producció “va ser una ruïna pel sector”. “El petit agricultor no té temps ni hores per anar a pressionar qui sigui, mentre que els grans grups, que controlen les macrogranges sí que tenen maneres de pressionar l’administració perquè els deixin fer”, ha criticat. “Demanem a l’administració que obri els ulls i pari una mica els peus a aquests grans grups inversors”, ha reclamat.
Etiquetatge com a prioritat per protegir les bones pràctiques del sector lleter
Una normativa de la Unió Europea obliga les indústries làctiques a etiquetar la llet. Ribas, però, ha explicat que això no s’està complint i actualment el consumidor no sap d’on prové la llet que beu. A més, una part de la llet que es consumeix a Catalunya ve de fora l’Estat i, fins i tot, de fora d’Europa.
Que l’etiquetatge reculli d’on prové la llet i de quin tipus de granja “serà el futur de la pagesia”, ha assenyalat. “D’on prové, quin tipus de granja és, quina elaboració se’n fa, que es tingui en compte el maneig de les vaques, si surten a pasturar o no”, per exemple. Si no es fa així, “a Catalunya aniran desapareixent les granges del paisatge, només hi haurà polígons de vaques i ens carregarem l’estructura agrícola que tenim”, ha lamentat.
La responsabilitat del consumidor
En tot aquest context, el consumidor també té un paper rellevant per decidir quina acció de compra fa. “Però si no ensenyem la diferència que hi ha entre l’aliment d’un productor petit que fa ecològic i un altre que ho fa a gran escala i més industrial, doncs el consumidor tampoc té perquè saber-ho i haver d’anar a buscar la informació als llocs”, ha explicat Joan Gel, un ramader de Canyamars amb una explotació d’un centenar de vaques.
