Turisme del segle XXI per a Catalunya

Fa ja quatre anys que existeix un decret de turisme pendent d’aprovar per part de la Generalitat. La nova consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, té ara l’oportunitat de liderar una normativa turística moderna i social, que consolidi un model sostenible.

El nostre model turístic necessita, primer, noves formes. El debat ha de sortir de l’immobilisme i allunyar-se de la narrativa que situa el turista com a element pertorbador. És necessària la col·laboració entre empreses, persones i administracions, amb magnituds sense biaixos i eines que donin resposta efectiva a les necessitats de governs i ciutadans.

També són necessaris canvis de fons i és urgent afrontar la nova realitat estructural del turisme. El turisme genera el 12% del PIB català, però segueix comptant amb un model del segle XX, amb interessos concentrats i al marge dels canvis tecnològics, socials i mediambientals de la nostra era.

Moltes persones prefereixen allotjar-se en hotels i gaudir d’atraccions pensades per a turistes, però un grup creixent escull barrejar-se amb l’entorn i apropar-se a la realitat local. Ambdues formes són necessàries, però la segona distribueix de manera més efectiva i sostenible els beneficis. És efectiva perquè arriba de manera directa als particulars (que es queden amb el 97% del preu total) i als petits negocis (els viatgers que fan servir Airbnb són tres cops més proclius a participar en activitats culturals, esportives, artístiques o culturals que els d’un hotel). I és sostenible perquè és l’antítesi del model de turisme massiu, en ser menys concentrat i aprofitar la infraestructura present.

L’esborrany de decret introdueix de manera encertada el concepte de llars compartides però limita el terme compartir a llogar una habitació. Aquesta proposta no només és diferent de la consensuada per diferents departaments de la Generalitat (en la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa), sinó que gira l’esquena a un model ja implantat a Europa i que facilita que les persones puguin compartir la seva residència habitual quan s’absenten de manera temporal, per motius de feina o vacances.

El home sharing inclou viatgers i amfitrions de perfil molt divers, més enllà de les zones urbanes. Milers de persones assisteixen al Mobile World Congress i s’allotgen amb un veí de Sants o l’Hospitalet, però també hi ha milers de famílies que lloguen cases a la Cerdanya, el Solsonès o el Priorat en diverses èpoques de l’any. En cas d’aprovar-se l’actual esborrany, desenes de municipis podrien desaparèixer del mapa turístic, i afectaria el desenvolupament d’aquests territoris.

Un altre exemple de millora en l’eficiència gràcies a la tecnologia és la recaptació de la taxa turística. Airbnb està treballant amb governs de tot el món perquè puguin accedir a noves fonts de finançament, que facilitin que les persones que comparteixen la seva llar puguin complir amb la normativa d’una manera senzilla i traçable. Catalunya s’ha mostrat oberta a mantenir aquest diàleg, però encara no s’ha pogut tancar un acord.

Airbnb ha fet passes considerables per treballar contra els mals actors i col·labora amb les administracions per fomentar un turisme sostenible. Ara és el torn de les administracions, i en concret de la Generalitat, de proveir un marc normatiu que permeti que el turisme entri de ple en el segle XXI.