Llibres
Històries d’advocats
Considera que al torn d’ofici hi hauria d’haver els lletrats sèniors i amb trajectòria vital
Destaca la feina de Salellas i de Melero en un judici que considera que té dues vessants, la de l’opinió pública i la de la justícia
El cas que no va deixar dormir l’advocat Manuel Ibarz, quan exercia de jutge substitut en la seva última etapa professional, durant vuit anys, va ser resoldre “la privació de custòdia d’una criatura amb una mare”. L’infant havia ingressat a l’hospital amb lesions compatibles amb maltractaments i la mare “jurava” que havia estat conseqüència d’un accident. Recorda que va haver de decidir d’acord amb la llei i prioritzant l’interès del menor. “Són casos que et toquen.” Relata que anys després, “i pel que m’ha arribat”, va prendre la decisió correcte.
L’experiència ensenya el que no s’ensenya a les facultats i és el que ha recopilat a El abogado novato, “un llibre sense pretensions”, amb un llenguatge directe, dirigit als que comencen en un ofici que defineix com a “peculiar” perquè té un component de joc –“qui guanya i qui perd”– d’estratègia i d’atzar. I fins a quin punt és important la intuïció? “La feina ho és més.”
Creure’s Perry Mason
Un dels capítols se centra a desenvolupar el component teatral de l’advocat que Ibarz considera important. “El client es posa a les teves mans, molts cops, facilitant informació que el pot portar a la presó, així de clar, i per tant has de transmetre confiança com a advocat”. Per Ibarz, la projecció del personatge ajuda l’advocat a captar els clients que busca. “És la imatge del servei que ofereix”.
És partidari d’aprendre amb un sènior. “Hi hauria d’haver mecanismes perquè els veterans tutelessin els novells” o un espai per buscar consells. Durant la seva etapa al Senat per CiU (1993-1996) va impulsar iniciatives en aquesta idea.
La justícia és independent?
Sobre el judici del procés, Ibarz destaca la feina que fa Benet Salellas –“sé com treballa, l’he tingut al davant”– i de Xavier Melero. No pensa que la sentència estigui escrita i no comparteix el paper protagonista que han adoptat molts col·legues en relació amb un judici que es retransmet per televisió “apareixent als mitjans”. “Vinc d’una època en què la discreció era molt important; el judici no és un partit de futbol”. La justícia és independent? “Hi ha dos magistrats i una fiscal asseguts al Consell de Ministres espanyol; presideixen el poder executiu; això fa més mal que una pedregada seca”, contesta.
