Relacionen l’amplificació d’una regió cromosòmica amb la resistència a un medicament quimioteràpic en càncer de mama
Els científics constaten que un altre fàrmac sí que pot acabar amb les cèl·lules tumorals resistents
Un estudi ha relacionat l’amplificació d’una regió cromosòmica amb la resistència a un medicament quimioteràpic en càncer de mama. El treball, realitzat per investigadors de l’ Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) amb la participació del Baylor College of Medicine de Houston i l’Institut Universitari d’Oncologia d’Astúries, planteja com combatre aquesta resistència i un primer biomarcador per predir si aquesta pot aparèixer o no.
L’estudi s’ha publicat aquest dimarts a la revista Canver Research. El fàrmac analitzat és el docetaxel. Els investigadors han descobert que provoca una subpoblació de cèl·lules tumorals resistents, però que aquestes són sensibles a un altre medicament.
La quimioteràpia segueix sent el tractament més eficient per combatre el càncer. Un dels medicaments més estesos és el docetaxel, un compost químic que actua sobre les cèl·lules tumorals impedint-ne la correcta divisió.
El projecte d’investigació s’ha centrat en el subtipus de càncer de mama més agressiu: l’anomenat càncer de mama triple negatiu (TNBC). Aquest subgrup es caracteritza per ser molt heterogeni, no existeixen teràpies dirigides per abordar-lo i sol estar associat amb un mal pronòstic.
Tot i que la resposta inicial a la quimioteràpia sigui positiva, és freqüent que durant el tractament es desenvolupi resistència al fàrmac. Un dels reptes és la selecció del fàrmac de quimioteràpia que més beneficiï els pacients amb càncer de mama triple negatiu. Aquesta selecció es fa en la major part dels casos de forma arbitrària.
Per dur a terme l’estudi, els científics han treballat amb models animals amb cèl·lules tumorals procedents del pacient, de manera que la mostra és molt més representativa que un cultiu cel·lular convencional. En aquests models animals es poden testar diversos fàrmacs per veure si són efectius, així com fer estudis de resistència.
Els resultats han mostrat que la resistència al docetaxel emergeix durant el tractament, i han comparat el genoma de tumors sensibles a aquest medicament i tumors aparellats que deriven d’ells una vegada ha sorgit la resistència. Els investigadors han identificat un augment en el nombre de còpies d’una regió del cromosoma 12 en tumors resistents, fins i tot després de tractaments curts amb el fàrmac. Aquests resultats impliquen que una subpoblació de cèl·lules tumorals resistents al docetaxel és present en el tumor i sobreviu al fàrmac, a diferència de les altres que moren durant el tractament.
A més, els investigadors han descobert que aquesta subpoblació és molt vulnerable al tractament amb un altre fàrmac de quimioteràpia, el carboplatí, raó per la qual es proposa aplicar un tractament seqüencial que combini primer docetaxel i després carboplatí, en lloc d’utilitzar ambdós fàrmacs de manera individual o de manera simultània.
