De la Lluna a la conquesta de Mart

Els Estats Units tenen aquests dies el cap a la lluna, de la manera més literal possible. Avui es commemora el 50è aniversari de la petjada de Neil Armstrong i Buzz Aldrin al satèl·lit, una petita passa per a ells però gran per a la humanitat, i els nord-americans encadenen una setmana amb esdeveniments relacionats amb l’efemèride, recuperant l’orgull de la fita espacial d’una era.

És impossible no ensopegar amb alguna cosa que no tingui res a veure amb coets. Totes les televisions han preparat documentals i programes especials amb imatges inèdites de l’expedició, molts establiments han creat productes i promocions especials.

La NASA fa un any que es prepara i ha fet exposicions especials i ofert visites úniques a la seu central a Florida. Al centre de Washington s’hi fa festa grossa. Aprofitant l’existència del Museu de l’Aire i l’Espai, s’hi ha organitzat un festival amb música, recreacions de l’arribada a la Lluna amb realitat virtual i mapatge, i xerrades d’experts en la matèria.

El més espectacular, no obstant, és el que s’ha programat a l’obelisc dedicat a George Washington: un espectacle de llums i la projecció del coet Saturn V, el més alt i poderós mai construït, a escala real: més de 112 metres sobre el granit per homenatjar els qui van dur a terme la missió espacial Apollo 11 a la Lluna. A Times Square de Nova York s’hi podrà veure un mosaic de fotografies de tot el món que recrearà la imatge de la petjada sobre la superfície lunar dels astronautes; molts cinemes han reprogramat la pel·lícula Apollo 11, que es va estrenar a principis d’any.

Els Estats Units, després de les celebracions, continuaran mirant la Lluna. L’obsessió del president Donald Trump per recuperar la cursa espacial ha recuperat la pressa per posar un home a Mart. Abans d’anar al planeta roig, els astronautes tornaran a posar peu al satèl·lit, com a pas preparatori, previsiblement el 2024.