Societat

JOAQUIM ORTÍN

MEMBRE DE LA FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ QUE MANTÉ VIVA LA MEMÒRIA DEL “EL NOI DEL SUCRE”,

“En la societat actual hi ha elements de precarització molt importants ”

Assegura que en un moment en què es perd confiança en les estructures de l’Estat, les persones es decanten per l’autogestió, la qual cosa fa que l’anarquisme tingui bona salut

Quina és la situació de l’anarquisme a Catalunya?
Jo només puc donar el meu punt de vista. Tant en la fundació com a l’Ateneu Enciclopèdic, cada un dels companys té la seva manera d’entendre l’anarquisme. Així, n’hi ha alguns que són anarcos i independentistes, n’hi altres que són internacionalistes i mantenen els principis de l’internacionalisme de classe, altres són pacifistes...
Que els diria als que lliguen anarquisme amb violència?
No es pot dir que l’anarquisme sigui una ideologia unitària, hi ha corrents com l’ anarcopacifisme com el que defensava Tolstoi que rebutja qualsevol forma de violència, tant la provinent de l’estat com la que prové de les lluites entre forces socials, però també hem de tenir present que quan l’anarquisme ha hagut de defensar-se, ho ha fet, i això és legítim. Es va demostrar amb l’aixecament feixista del 36. Si no hi hagués hagut resposta per part de les organitzacions obreres, la Guerra Civil hauria durat quinze dies. Tornant a la pregunta inicial, jo crec que avui té bona salut.
Per què?
En una situació tan complicada com la que estem vivint, quan cada dia es perd confiança en les estructures de l’estat, moltes persones es decanten per la lluita social i accepten el missatge de l’autogestió, l’autoorganització.
Tothom no ho deu veure igual?
L’anarquisme puja sobretot entre un sector de gent jove que està entre els vint-i-set i els trenta-tres anys que és conscient que el futur que els havien promès, si es formaven i estudiaven, ha sigut un engany per part de l’estat capitalista. Ara molts estan atrapats en el precariat i sotmesos a condicions d’explotació o d’autoexplotació com passa amb els autònoms. Davant d’això, la gent s’organitza d’una altra manera i gira la seva mirada cap als principis que inspiren el moviment llibertari.
Abans els obrers es formaven als ateneus; avui la feina la fan les xarxes socials?
Crec que no; les xarxes socials estan molt mediatitzades i són una gran distracció perquè el personal no surti de casa i, en encara que no ho sàpiga, o no ho vulgui saber, estigui totalment controlat.
En un moment com el que estem es podrien donar figures com Pestaña o Seguí?
Crec que no. Estem en un temps molt diferent. Eren gent que tenien un sentit de lideratge que potser avui la societat no entendria. A més, en aquell moment el moviment obrer tenia els seus mitjans de comunicació. No passava com passa avui, que s’havien de refiar de la premsa burgesa per informar-se. Tothom sap que la majoria dels grans mitjans estan en mans del capital financer i també que el gruix de les informacions que es publiquen defensen els seus interessos.
Avui seria impossible que hi hagués una vaga com la de La Canadenca?
Jo crec que un fenomen com el que es va produir el 1919, que va paralitzar Catalunya i va donar peu a la jornada de vuit hores, no seria possible. Han canviat les formes de treballar i el sistema d’organització, i seria molt difícil articular una resposta col·lectiva com la que es va donar a La Canadenca.
La vaga la va guanyar la CNT; Seguí va ser un màrtir o un heroi?
En Seguí, juntament amb Pestaña, Buenacasa i molts altres, van saber llegir el moment històric, introduir canvis que van enfortir l’organització, i li van donar més capacitat d’acció.
L’anarcosindicalisme es refà?
Després de les moltes crisis viscudes, de la divisió entre la CNT i la CGT, en aquest moment es viu un moment estrany. S’afilia molta gent al sindicat però també se’n desafilia molta, i encara que no es faci un sindicalisme de despatx com el de CCOO i UGT, el cert és que molta gent s’apunta al sindicat i quan veu que el problema s’ha resolt es desapunta. Crec que falta esperit de classe treballadora. Si surts al carrer i preguntes a les persones veuràs que la majoria es consideren de classe mitjana i no reconeixen que en la societat hi ha elements de precarització molt importants.
Per què?
Hi ha una manca de cultura política i un oblit nefast que s’ha produït al llarg dels quaranta anys de la transició, quan se’ns ha amagat una part de la història i no ens han permès saber on som i d’on venim.
Quina part s’ha esborrat?
Per exemple com estava organitzada la classe treballadora abans del 36, com després del cop d’estat feixista, quan la burgesia va prendre el control, va fer funcionar l’economia. Tot això forma part d’un passat ocult que no interessa que es conegui perquè les institucions de l’Estat, bàsicament, continuen essent autoritàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Detingut un home de 29 anys per matar la seva exparella a Vic

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Inestabilitat

Barcelona

Moren dues persones en un accident amb quatre cotxes implicats a Bassella, a l’Alt Urgell

Barcelona

Mor el sociòleg i assagista Salvador Giner

Barcelona
GERARD TALAVERA
INVESTIGADOR DE L’INSTITUT DE BIOLOGIA EVOLUTIVA I EXPLORADOR DE NATIONAL GEOGRAPHIC

“La migració de les papallones és un fenomen de primer ordre”

Barcelona

Talls de carreteres des de la Jonquera fins a l’Ampolla

Barcelona

Tothom a Olot per Sant Lluc, també dissabte

Olot

Tràfic de persones, un negoci criminal

girona
Vol formar-se i treballar

Vol formar-se i treballar