Transsexuals de ple dret a les presons

La Paula, de 19 anys, i la Caleny, de 25 anys, són dues de les tres dones que han estrenat la instrucció 1/2019 per garantir els drets de les persones transgèneres i intersexuals en els centres penitenciaris catalans, pioners a l’Estat espanyol. El principal canvi és que una persona podrà demanar estar en un penal d’homes o de dones, en funció del gènere sentit, sense necessitat de cap informe mèdic ni operació. En la tramitació del canvi de centre, les persones condemnades per delictes de violència de gènere i agressions sexuals poden ser descartades. Ara, hi ha catorze persones que s’han identificat transsexuals als penals catalans, totes dones, i així són tractades.

Fa deu anys que el Departament de Justícia va regular amb una instrucció l’atenció a les persones transsexuals, amb espais per respectar la seva intimitat, tot i que la limitació de la llei estatal obligava fins ara a separar les persones en penals de dones o d’homes en funció del que posa el seu DNI. Amb la llei 11/2014, aprovada pel Parlament, que erradica la disfòria de gènere i els informes mèdics perquè l’administració admeti el gènere sentit, les presons catalanes han fet un esforç per adaptar-se a la realitat social i garantir aquest dret a les persones privades de llibertat. Un pas destacat va ser el canvi de nom a la targeta sanitària, impulsat pe la plataforma Transforma la Salut amb l’exconseller Comín. La presó Brians 2 és un model per al col·lectiu LGTBI, que fins i tot té un referent de gènere per ajudar-los, i per normalitzar la seva situació ha treballat de costat amb l’Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (Acathi), que des del 2016 va començar a visitar el penal, ara ampliat a més centres, per acompanyar-los dins i fora del centre.

“Era a la presó de joves de Quatre Camins, amb el meu xicot, i entre tots em tenien mimada, però estava aïllada i vigilada; amb dones estic millor”, explica la Paula, que va demanar el trasllat a una presó de dones, i ara és al penal de Wad-Ras, a Barcelona. La Paula relata que amb 14 anys va veure que li agradaven els homes. “Pensava que era homosexual, però alhora m’agradava pintar-me i vestir-me de dona. I un dia, m’hi vaig vestir i vaig dir a ma mare: «Soc així.» I la setmana següent vam anar juntes a comprar-me roba i un tractament.” També explica amb naturalitat que va estar un temps tutelada per la DGAIA perquè “la meva família no podia amb mi”, després en un centre de justícia juvenil, i ara en una presó d’adults.

Caleny, més tímida, és nascuda al Perú, on té tota la família, que assegura que estan més tranquils que estigui en una presó de dones que no a Brians 1, on només hi ha homes. “Emocionalment estàs més tranquil·la”, confessa. Paula i Caleny mantenen uns horaris als banys per preservar la seva intimitat, com als penals d’homes (a la presó Brians 2, les dutxes són a les cel·les). Els consellers de Justícia i Afers Socials, Ester Capella i Chakir el Homrani, van visitar ahir les dues internes a Wad-Ras amb el convenciment que “la nova instrucció defensa drets fonamentals”.