El risc de pobresa infantil augmenta un 35,5% en les llars on només treballa un dels pares
El 29,9% dels nens viu per sota del llindar de la pobresa ancorada a l’Estat, més que abans de la crisi
El risc de pobresa infantil augmenta un 35,5% en les llars on només treballa un dels pares, segons un estudi elaborat per l’Observatori Social de La Caixa. El treball constata que l’ocupació és determinant en la pobresa infantil, fins i tot en èpoques de bonança.
El 2008, el risc de pobresa ancorada entre els infants que vivien en llars on només un dels pares tenia feina era del 35,5%, mentre que el 2018 va ser del 48,1%. L’Estat té una de les taxes de pobresa infantil més altes d’Europa.
El 2018, el 29,9% dels nens vivien per sota del llindar de la pobresa ancorada, un percentatge superior al d’abans de la crisi.
L’estudi conclou que els ajuts dirigits a la infància són tres vegades més eficaços per pal·liar la pobresa infantil que els condicionats a la renda familiar. Espanya, però, és un dels cinc països europeus que menys ajudes destinen a la infància.
Els nens més vulnerables són els de famílies on no treballa cap dels dos progenitors. El 2018, eren pobres vuit de cada deu menors en aquesta situació, davant dels set de cada deu del 2008.
A aquests els segueixen els infants que creixen en famílies monoparentals on el pare o la mare no tenen feina (set de cada deu estan per sota del llindar de pobresa).
Si el 2008 el 71,7% dels infants que vivien en llars amb baixa intensitat laboral es consideraven pobres, deu anys més tard aquesta xifra va augmentar fins al 80%.
La taxa de pobresa infantil a l’Estat es va situar en el 26,9% l’any 2008, va pujar fins al 30,2% el 2014, per baixar fins al 26,6% el 2018. Pel que fa a la pobresa ancorada, la taxa és superior a la que es registrava abans de la crisi: el 26,9% el 2008; el 38,9% el 2014, i el 29,9% el 2018.
Segons l’informe, concentrar els ajuts monetaris en la infància és tres vegades més eficaç per combatre la pobresa infantil que canalitzar-los cap a tota la població en funció del nivell de renda.
Els autors estimen que un increment de l’1% en la despesa en transferències condicionades a la renda, com per exemple els subsidis de desocupació, redueix la probabilitat que un menor estigui en ris ce pobresa entre el 2 i el 2,3%.
En canvi, si s’incrementa el mateix percentatge en la despesa destinada únicament a la infància, com ara la prestació per naixement i cura d’un menor, aquesta probabilitat disminueix entre el 5,7% i el 6%.
L’Estat amb prou feines destinava el 3,3% del total de transferències a la infància l’any 2016, mentre que la mitjana europea se situava en el 9%.
