Societat

ALBERT FONT DE RUBINAT

COFUNDADOR GOOD KARMA PROJECTS

“Ens mengem l’equivalent a una targeta de crèdit a la setmana”

Trobar materials per a surf més sostenibles va motivar la creació de Good Karma Projects, una associació que ha acabat investigant i lluitant contra la presència de residus plàstics al mar

L’afició pel surf va fer que Albert Font de Rubinat i Jordi Oliva prenguessin consciència de la contaminació que hi ha al mar i de la gran quantitat de plàstics i microplàstics que les onades arrosseguen fins a la platja. Tots dos són els fundadors de Good Karma Projects, una associació que busca fer una tasca de divulgació sobre la necessitat de minimitzar l’impacte en el medi marítim. Fan tallers i xerrades a les escoles, han gravat el documental ‘Mediterráneamente plástico’ i ara pretenen investigar quin és l’origen dels milers de petites boles de plàstic que omplen el litoral de Tarragona. Amb el surf va començar tot?
Amb en Jordi som amics des de la infantesa i hi ha moltes coses que ens uneixen. Hem crescut fent surf a Salou i a Tarragona, tots dos som enginyers i ens dediquem al que ens agrada. En Jordi ha estat més centrat en el desenvolupament de taules de surf que contaminin el menys possible i jo he treballat com a consultor de sostenibilitat en una gran empresa de surf de vela i surf de rem. El 2017 vam crear Good Karma Projects amb la intenció d’impulsar un canvi dins de la indústria del surf. Al principi ens enfocàvem més en aspectes tècnics, les taules i els materials, però hem acabat dedicant més esforços a la conscienciació i la divulgació dels problemes que afecten el mar.
Es tracta de demostrar que el surf no només consisteix a passar-ho bé amb les onades?
Sempre hem vist el surf com un mitjà de transport del missatge que volem transmetre. Al final, però, han agafat més força les accions de divulgació del propi missatge i els tallers de conscienciació en les escoles que no pas la voluntat de canviar coses en la indústria del surf.
Sovint fan surf a la platja de la Pineda, una de les més afectades per la proliferació de microboles de plàstic.
En diem pèl·lets, i quan vam començar a ser conscients de la gran quantitat que n’hi ha, vam sentir una gran impotència, perquè no hi ha respostes que ajudin a explicar-ne les causes. Vam decidir posar-nos-hi de ple per aclarir què són aquestes boles i d’on surten.
I què en saben?
Fa quaranta anys ja n’hi havia; segurament molta gent n’ha vist alguna vegada però no hi ha donat importància. Fa aproximadament un any i mig la platja de la Pineda va aparèixer nevada de boletes, i allò va ser molt escandalós. Sabem que venen de les indústries químiques, no és un plàstic que arribi degradat per efecte del mar. És matèria primera produïda expressament per fabricar ampolles, envasos o bosses.
Però d’on surten i com arriben a la platja?
Això és el que estem intentant esbrinar. Sabem que és un material barat, que pesa molt poc, i que es perd durant el transport en vaixells o en les operacions de trasllat als camions.
I les empreses químiques què hi diuen?
No és fàcil rebre respostes, però darrerament sembla que anem per més bon camí. Estem en contacte amb l’Associació Empresarial Química de Tarragona (Aeqt), però de moment no tenim respostes concloents. No volem que aquesta situació es normalitzi i que les boletes passin a formar part del nostre paisatge.
No són fruit d’un vessament puntual en una zona concreta?
Podem afirmar que els pèl·lets arriben a totes les platges de la costa catalana. Només depèn de cap on bufi el vent. I el mar també en va ple. Disposem d’una manta xarxa que l’acoblem a una embarcació per agafar mostres d’aigua i analitzar la presència de microplàstics. Sempre que fem un mostreig, hi trobem boletes.
Són nocives per a la salut?
No soc biòleg, però és fàcil pensar que pot passar com amb els microplàstics, que entren en la cadena tròfica perquè els peixos i els ocells se’ls mengen. Tampoc no sabem l’impacte dels microplàstics en l’ésser humà, però hi ha estudis que diuen que ens mengem l’equivalent a una targeta de crèdit a la setmana. Científicament no sé quines afirmacions es poden fer, però tots veiem que molt bo no ho deu ser.
Com han pensat procedir per erradicar la presència d’aquestes boletes?
Volem que es conegui el problema i posar pressió perquè les empreses agafin responsabilitat. Es tracta d’impulsar i fer visible un moviment social que vol canviar les coses. Sempre hem cregut en la necessitat de fer un canvi cultural i veiem que hi ha cada vegada més conscienciació. La nostra feina és convertir aquesta consciència en acció. Quan vam començar a organitzar neteges de platges ens centràvem en els plàstics grossos. Els microplàstics no es veuen tan fàcilment però hi són, i quan prenem mostres i ensenyem el que agafem, la gent al·lucina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona

Totes les cries del musclo del Delta acabaran provenint de Roses

roses

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona