Societat

la contra

Un bon any per a les cireres

La Fira de la Cirera de Llers en va vendre cap a 4.500 quilos, en un any que ha sigut molt bo

Molt bones. Molt més que bona part de les cireres que havia menjat aquest any. I això mateix és el que devien pensar ahir els visitants de Llers, perquè se les enduien a carretades. La setzena edició de la Fira de la Cirera de Llers va tornar a ser ahir el gran aparador de la cirera alt-empordanesa, juntament amb la fira de Terrades que es va fer el cap de setmana passat i que té dos anys menys d'antiguitat. Sobretot de l'Starking, la varietat més estesa als camps de la vora, i que destaca pel seu color vermell més pujat i perquè és més dolça que altres tipus de la dotzena que es conreen. I també perquè és una mica més grossa, i de formes més arrodonides.

Al cap del dia, els organitzadors en van vendre cap a 4.500 quilos, una xifra similar a la d'altres anys i que si més no demostra que bona part dels milers d'assistents tenen aquesta data marcada en l'agenda, i repeteixen un any rere l'altre. La parada on es venien les cireres era un continu de gent, que també aprofitava per fer el volt entre la resta d'estands d'altres productes, i els habituals de totes les fires: embotits, anxoves, olives, coques, pa, i fins i tot paelles i joguines. Mentrestant, un grup de música animava l'ambient, adornats amb una cirera al cap com a disfressa. El grup prové de l'escola de música d'instruments clàssics i tradicionals de l'associació Amics de Llers Cultura i Esbarjo, que són els que organitzen cada any la fira. A més, l'entitat també acull una coral i grup teatral. El seu president, Joan Sagué, explicava que la novetat d'aquest any ha sigut la trobada d'ocells que es va fer a la plaça, i que convivia ahir al migdia amb altres activitats més tradicionals de la fira, com la trobada de cotxes d'època, la de puntaires, la de col·leccionistes de plaques de cava o els campionats d'escacs, tot sota les voltes. I el dinar popular, que va reunir cap a un miler de persones al pavelló.

En tot cas, sembla que aquest ha sigut un bon any per a les cireres. Qui té un cirerer a casa ho sap, perquè si els ocells li permeten n'està collint més que altres anys, i més gustoses. El bon temps de les últimes setmanes n'ha afavorit tant la qualitat com la quantitat, segons explicaven ahir a la fira. «La collita està sent molt bona, i només van fallar les primerenques, a inici de temporada, que van quedar molt malmeses per la tramuntana i la pluja», explicava Sagué, que hi afegia que, «ara que estem al pic de la collita, està fent un temps molt bo, i en general s'està fent una millor collita que la de l'any passat, tant en qualitat com en quantitat». I encara una cosa més: els pagesos hi estan fent més diners, que també és molt important. La bonança que han tingut a l'Alt Empordà ha contrastat amb el temps no tan favorable que hi ha hagut en altres contrades també productores de cirera, i això els ha beneficiat especialment. Els paguen més el quilo, perquè hi ha la mateixa demanda que sempre però en canvi l'oferta ha disminuït. En moments de crisi i retallades, sempre vénen bé bones notícies. I encara més si van acompanyades d'unes bones cireres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un estable cremat a fa 2.200 anys es relaciona amb el pas de les tropes d'Anníbal pel Pirineu

Bellver de Cerdanya
LA CRÒNICA

“Girona no s’acaba al carrer del Carme”

religió

Entrellaçant cristianisme i catalanitat

Barcelona
integració

Mataró recull l’‘artivisme’ de la Vocalia de Dones de Rocafonda

mataró
GIRONA

Pepita Perich rep el guardó al gironí de l'any dels Premis Generalitat

GIRONA

Reclamen a l’Escala que Catalunya reconegui el seu passat esclavista

l’EscaLA

Arxivada la investigació per la mort de 55 avis en una residència de Palau-Solità durant la pandèmia

Barcelona
MEDI AMBIENT

El Maresme busca consens pel litoral

Mataró
RELIGIÓ

La mediació de Mossos posa fi a 15 dies de resistència a l’Esperit Sant

Barcelona