Societat

HIND ROUAN

ORIGINÀRIA DE LARRAIX, VIU A SALT I PARTICIPA EN CURSOS DE FORMACIÓ A CÀRITAS I L’UDG

“El més important és trobar una llar i deixar de sentir aquesta angoixa”

Amics i familiars els asseguraven que aquí tot era molt fàcil, però s’han trobar amb una panorama molt diferent en què trobar una feina o un habitatge dignes es una odissea

Q
uan van decidir i per què traslladar-se amb part de la família a Catalunya?
Vam arribar del Marroc el juny del 2018 amb el meu marit i els meus dos fills petits, que ara tenen 4 i 5 anys. Som de Larraix. Vam viure quatre mesos a Andalusia i, després, vam instal·lar-nos a Salt. Fa un any i mig que som aquí. Vam venir per buscar feina i oportunitats. Al Marroc no teníem feina fixa i fèiem el que podíem. Ara, el meu marit treballa a temps parcial en una granja en un poble, però no tenim la situació regularitzada. Falta com a mínim un any més per poder tenir papers. Els nens van a classe a Salt. Són un nen i una nena encara petits.
El tema de l’habitatge és un dels problemes importants en aquest país. Quina és la seva situació?
De moment, vivim en un pis propietat de la Sareb. Volem aconseguir un pis de lloguer social i pagar un preu just, però, de moment, no hem pogut accedir-hi perquè ens diuen que no hem acreditat tenir ingressos. Nosaltres paguem tots els subministraments i els rebuts cada mes. A més, cada divendres vaig a les assemblees de la PAH per mirar de solucionar la nostra situació. Necessito un lloguer social, perquè el preu de mercat de lloguer és massa car per a nosaltres i no tenim diners suficients per pagar el pis on som ara als preus actuals, tot i que, segons la llei, la Sareb ens hauria d’oferir una alternativa de lloguer social al pis on som ara o en un altre de la seva propietat. A més, tard o d’hora ens en faran fora. Ja hi ha hagut ordres del jutjat que, per sort, s’han pogut aturar temporalment.
El seu marit treballa en una granja però vostè ha optat per la formació. Per què?
Crec que és important formar-se per aconseguir un lloc de treball digne. Continuo cercant feina, però com que sense papers és molt difícil, la formació és una alternativa. Vaig a classes de llengua catalana a Càritas i als grups d’empoderament de la mateixa entitat. A més, he començat a estudiar a la Universitat de Girona. Hi estudio psicologia. De moment, només penso a aconseguir una llar, però, a la llarga, m’agradaria treballar cuidant gent gran. Això és el que m’agradaria. Hem trobat el suport de Càritas i de la PAH, però estem molt sols.
Sense papers les complicacions habituals es multipliquen moltíssim. Suposo que hi està d’acord?
Quan era al Marroc, la família, els amics i la gent que era aquí ens deien que tot era molt fàcil a l’Estat espanyol, la feina, l’habitatge, etc. Però quan vam arribar, vam veure que res no era tan fàcil. L’accés a l’habitatge és molt complicat i trobar una feina, també. Quan busco qualsevol cosa, necessito papers. Si no tens papers, tot és molt més difícil. És gairebé impossible trobar un pis si no tens papers. Però el meu objectiu és quedar-me aquí i no tornar al Marroc. Vull que els meus fills visquin aquí i estudiïn aquí. No tinc més família ni amics que ens puguin ajudar, però ens volem quedar aquí.
Com han viscut aquesta situació tan estranya per què està passant gairebé tot el planeta? L’estat d’alarma els ha fet la vida molt més difícil?
Per a nosaltres ha estat molt difícil. El meu marit va perdre els ingressos durant dos mesos i els nens també es van quedar sense escola. Han aguantat molt, però necessiten amics, sortir al carrer, anar al parc... com la resta de nens. No teníem diners perquè el meu marit no treballava, però hem fet tot el possible. Per sort, al setembre podran tornar a l’escola i, ara, a les tardes ja surten al parc a jugar amb els amics i divertir-se.
És optimista de cara al futur més immediat?
Tinc por que ens facin fora de casa. He estat dues setmanes sense dormir gairebé gens. Sempre penso si vindran a fer-nos fora. I penso que si ens fan fora, on viurem? Si estigués sola, no passaria res, perquè puc espavilar-me i viure on sigui. Però amb dos fills petits, on viurem? No podem viure a qualsevol lloc. Paguem els subministres a temps, però volem pagar el lloguer. No en tenim prou amb els ingressos del meu marit. Hem vingut per millorar les oportunitats, nostres i les dels nostres fills. No volem portar problemes, sinó solucionar-los. Ara mateix, no tenim cap solució al problema de l’habitatge.
Tornar no és cap alternativa?
El meu marit diu que podem tornar a Andalusia si no trobem una solució, però jo em vull quedar a Catalunya. M’agrada molt més aquí. Hi ha moltes activitats per fer i moltes més oportunitats per als meus fills que al Marroc o a Andalusia, però l’habitatge és un gran problema. Tant de bo puguem quedar-nos a Catalunya, estudiar i que els fills creixin i vagin a l’escola aquí. Però el més important és trobar una llar i deixar de sentir aquesta angoixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Simón rebutja parlar de “segona onada” de Covid-19 i diu que la capacitat hospitalària no està en compromís a cap CCAA

Madrid

Sanitat registra 4.088 nous positius per Covid-19 a Espanya i 28.500 morts, un més que dimecres

Madrid

El TSJC rebutja adoptar mesures cautelars contra el tancament de l’interior de bars i restaurants a Lleida i el Baix Segre

Lleida

Salut confirma 16 brots actius de covid-19 amb 134 casos al Camp de Tarragona

Tarragona

Cues a Sabadell en el primer dia de proves massives per frenar l’escalada de contagis de covid-19 a la ciutat

Sabadell
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Temperatura en ascens

Barcelona

Un detingut a Manresa per abusar sexualment de vuit dones en un mes

Manresa

Guàrdia Urbana posa 190 denúncies per ‘botellón’ a les platges de Barcelona en una setmana

Barcelona

Consulta les notes de tall d’accés a la universitat 2020

Barcelona